Com que la permanència passa per una carambola impossible, avui el Girona jugarà el seu últim partit en la seva curta experiència a la Primera Divisió. Els gironins hauran escrit una breu història a la màxima competició i s'acomiadaran a Vitòria en un matx intranscendent. En el partit de la primera volta, catalans i bascos van empatar; a la Copa es van enfrontar i els d'Eusebio van eliminar l'equip dirigit pel Pitu Abelardo. Però els alabesos han lluitat per la part alta de la classificació mentre que els gironins han baixat. El descens suposa un cop dur per un equip que va fer una primera volta il·lusionadora però que s'ha anat desinflant a mesura que s'arribava a la fi. En el tram final de Lliga és quan es decideix el més important de la temporada: es coneix el campió, els equips que van a Europa i els que perden la categoria; els mesos de març, abril i maig sempre són els decisius i el Girona no ha gestionat gens bé l'estat de forma i sobretot l'estat emocional d'uns futbolistes que han deixat de competir quan més falta li feia a l'equip.

Sense una idea de joc definida. Eusebio Sacristán va començar el campionat utilitzant el sistema de joc 1-4-3-3, sense pràcticament marge de millora i al cap de dos partits va canviar-lo per situar el dibuix heretat de la temporada passada i es tornava a la defensa de tres centrals i dos carrilers. Tot i les modificacions del sistema quan l'equip va encadenar deu jornades sense guanyar i després de tocar fons el dia que l'Osca va guanyar a Montilivi, l'entrenador va revolucionar l'alineació per jugar amb un 4-1-4-1. El canvi de sistema va coincidir amb la victòria al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid i tot feia pensar que el tècnic havia trobat una solució que no va arribar mai. La idea de joc d'Eusebio passava per tenir la pilota i dominar els partits a partir del control del joc. Es volia condicionar l'adversari mitjançant la fase ofensiva però els gironins no han estat còmodes en la fase d'atac, no han dominat els partits i en molts casos han anat a remolc dels seus rivals. Com a local l'equip vermell-i-blanc ha presentat uns números de descens. Només tres victòries davant l'afició han pesat molt en una classificació on els adversaris s'han espavilat per sumar punts. A Montilivi els visitants si han sentit bé, han cedit diverses vegades la pilota als locals i l'han atacat a partir de la recuperació.

Sense un onze ideal. A la porteria Yassine Bounou s'ha consolidat com el porter titular i sempre que ha estat disponible ha passat per davant de Gorka Iraizoz. La línia defensiva no s'ha consolidat i les variables en el moment de fer una defensa de quatre o bé de cinc també han portat de corcoll uns futbolistes que en cap moment han mostrat la seva millor versió sobre la gespa. Cap dels centrals ha realitzat un bon any. Juanpe, Pedro Alcalá i Bernardo Espinosa s'han sentit còmodes en defensa de tres i situats prop de la seva àrea, però insegurs en la sortida de pilota i defensant deixant espais a l'esquena. Als carrils o bé als laterals el jove sorgit del futbol base Pedro Porro es va convertir en una de les revelacions de la primera volta però a mesura que s'acostava la part final va desaparèixer de les alineacions en una posició on també han jugat Jonás Ramalho i Valery Fernández. On hi ha hagut problemes significatius ha estat en la banda esquerra. Les lesions de llarga durada de Johan Mojica i Aday Benítez han perjudicat molt l'equip, que en cap moment ha trobat l'equilibri atac-defensa. A l'esquerra i de forma poc habitual en un equip de futbol hi han arribat a jugar fins a vuit jugadors diferents; Aday, Valery, Muniesa, Raúl García, Carles Planas, Granell, Juanpe i Mojica. Al centre Douglas Luiz, Aleix Garcia, Àlex Granell, Pere Pons, Marc Muniesa i fins i tot David Timor a l'inici de la temporada s'han col·locat de pivots per davant els centrals. La posició de pivot o migcentre s'ha modificat contínuament sense que s'hi pogués establir cap jugador en concret. Els gironins Àlex Granell i Pere Pons han disposat de molts minuts jugant d'interiors en una posició on també hi hem vist Aleix i Borja García, mentre que a la fase ofensiva és on hi ha hagut menys canvis. Pocs jugadors s'han consolidat a la seva posició habitual i el ball de futbolistes en les alineacions ha estat la constant de cada jornada.

Mancats de recursos ofensius. En atac han mancat recursos. El gol només ha tingut dos noms propis: Portu (8) i el màxim anotador, Cristhian Stuani (19) han monopolitzat la zona de finalització. Entre els dos futbolistes han aconseguit 27 dels 36 gols que ha fet el Girona, Seydou Doumbia (2) no ha rendit al nivell esperat i l'hondureny Choco Lozano a la Lliga no s'ha estrenat. A la primera volta de campionat i amb un equip més consistent en totes les fases del joc vam poder veure un Girona que intentava elaborar les accions ofensives; la profunditat i l'amplitud a les bandes aportava desequilibri i es podien generar més opcions pels davanters. A mesura que avançava la temporada els recursos s'anaven reduint i l'atac passava per buscar de manera exagerada les centrades des de qualsevol lloc del camp per intentar les rematades del davanter uruguaià. Stuani no podia fer més ja que els defenses rivals, coneixedors de la seva capacitat golejadora, el marcaven molt bé. L'equip faltat d'idees en atac ha desaprofitat les accions d'estratègia ofensiva i no ha fet mal als adversaris ni en les faltes laterals ni en els córners, només l'efectivitat de Stuani en els llançaments de penal ha donat tranquil·litat al Girona. L'uruguaià no ha fallat des dels onze metres.

Les dinàmiques negatives. En el transcurs de la temporada el Girona va encadenar tres fases on va acumular ratxes molt dolentes. Va estar més de sis mesos sense guanyar com a local. Semblava incomprensible però cada equip que visitava Montilivi aconseguia treure'n algun punt. Aquesta ratxa es va trencar el dia del Sevilla però l'alegria va durar poc. En el següent partit i en un dia clau contra el Llevant, es va tornar a caure en els errors del passat. Una altra dinàmica negativa va arribar quan els gironins van estar deu jornades seguides sense guanyar (quatre empats i sis derrotes). L'última desfeta, el dia que l'Osca va guanyar com a cuer a Girona. Per tancar uns números molt dolents cal destacar que el conjunt d'Eusebio només ha guanyat un dels últims nou partits sumant 3 punts de 27 possibles. Els darrers dos mesos de campionat ha estat nefastos, sense capacitat de reacció i sense trobar la fórmula per canviar la ratxa l'equip es va enfonsar com un vaixell que li va entrant aigua poc a poc.