S'acaba la Primera Divisió i ara toca començar de nou, és el moment de l'autocrítica, de l'anàlisi i de l'avaluació final. Ara cal recollir la màxima informació possible de tot el que s'ha fet malament per poder rectificar, és important detectar els errors, corregir-los i intentar que no es tornin a repetir. Deixar de competir a l'elit és un cop dur per a un club, una ciutat i una província que s'havia bolcat en el seu equip. El Girona s'ha consolidat com una referència a la zona i el seu nom es podia reconèixer fins i tot dins l'àmbit europeu. Darrere un club hi ha uns jugadors, un cos tècnic, el grup d'empleats, els patrocinadors, l'afició i molta gent que en depèn cada setmana; de la mateixa manera que l'ascens va donar molta vida, el descens torna a deixar molta gent fora de l'àmbit futbolístic.

L'entrenador i la idea de joc. El primer que haurà de fer el director esportiu serà escollir l'entrenador de la temporada vinent. En el futbol els resultats manen i enguany no han estat els esperats, amb Eusebio a la banqueta l'equip no ha complert l'objectiu marcat i el més normal és que en aquest sentit hi hagi un relleu de tècnic. Quique Cárcel té clara la idea de joc. Com a bon coneixedor del futbol sap perfectament el que cal buscar per a la nova categoria, serà necessari incorporar un tècnic preparat per realitzar un joc vistós, de combinació i dinàmic però també competitiu davant una Lliga que disposarà de molts candidats a l'ascens. L'entrenador ha de generar il·lusió i el normal seria que fos jove, amb ganes de millora, que disposi d'experiència a la categoria i preparat per poder treure el màxim rendiment a una plantilla que haurà de jugar com a mínim 42 partits de Lliga per poder tornar a pujar.

Com quedarà la plantilla? Els futbolistes formen part d'una plantilla que ha acabat perdent la categoria. Col·lectivament l'equip no ha funcionat, però en el camp individual molts intentaran continuar a Primera. Els contractes, sobretot el seu redactat en els casos en què es contemplava un possible descens i les ofertes que puguin arribar als despatxos de Montilivi poden provocar baixes importants. El millor seria poder conservar els futbolistes més implicats en el projecte de club, sobretot els que estan propers a la idea del Girona, alguns d'ells ja van formar part de l'històric ascens, jugadors que es sentin implicats, que vulguin continuar al club i que no els faci por baixar amb l'equip per poder intentar de nou un ascens. Una de les incògnites és el futur del golejador Christian Stuani, l'uruguaià s'ha convertit en un futbolista de nivell i la seva continuïtat seria un luxe pels gironins. Futbolistes com Portu, Pedro Porro o Johan Mojica poden disposar d'opcions clares per continuar a l'elit de la mateixa manera que caldrà esperar quin camí agafen els gironins Pere Pons, Àlex Granell i Marc Muniesa.

L'objectiu de generar il·lusió. El desencís s'ha apoderat de l'afició gironina, la trajectòria de l'equip en el transcurs de la primera volta, on va acabar novè amb vint-i-quatre punts, no feia pensar que el mes de maig el Girona tornaria a ser equip de Segona A. Ara toca mirar endavant i guanyar molta importància la configuració d'una plantilla esperançadora. A Girona han d'arribar futbolistes que puguin generar il·lusió, és el moment d'incorporar jugadors de qualitat que puguin formar part d'un equip fort, compacte, de qualitat tècnica i sobretot competitiu. La tasca del director esportiu passa per fitxar el millor possible durant l'estiu mentre l'obligació de l'equip serà començar amb bones perspectives la propera Lliga. Si el Girona comença bé el campionat i pot mantenir-se a la part alta l'afició es tornarà a enganxar a un equip que ha d'intentar guanyar com a local els partits que ha deixat escapar aquesta temporada.

La derrota ja no fa mal. Per l'equip del Pitu Abelardo el partit tenia poca transcendència, es tractava la l'acomiadament d'un tècnic que ha complert perfectament amb l'objectiu dels bascos. Si per l'Alabés el matx passava quasi desapercebut, pel Girona quasi bé sobrava. Com era previsible la carambola no es va produir i els vermells-i-blancs van acabar la Lliga de la mateixa manera que l'han disputat durant els darrers tres mesos, lluny de la seva millor versió i sense convenciment de victòria.