Si alguna cosa no es pot negar a Juan Carlos Unzué és que és una persona sincera. Diu allò que pensa. I si ho vol amagar o dissimular, no se n'acaba de sortir. Un altre entrenador, després del partit d'ahir, hauria sortit a escena tot llançant pilotes fora i calmant l'afició. Ell no. En cap moment va negar l'evidència. Va parlar del «pitjor partit de la pretemporada», de «sensacions dolentes». I això, a una setmana per rebre l'Sporting. Si va aplaudir alguna cosa és el «moment» en què s'ha produït aquesta derrota. «És l'ideal». Sobretot, perquè en pocs dies qualsevol reslliscada costarà punts.
Per a Unzué, només es van salvar els primers quinze minuts, quan el Girona va estar «equilibrat» abans de «perdre pistonada». Llavors es van acumular els «problemes», facilitant una victòria «del tot justa» per a l'Osca en un partit on el millor va ser el porter Juan Carlos. Va intentar trobar-li una explicació. «No només és un tema de joc i tàctic, sinó també de voler, de ser competitius i de guanyar cada duel al rival». Quelcom que desitja que sigui «excepcional» perquè sap molt bé què pot passar a partir d'ara si les coses no canvien. «Amb aquest ritme no serem capaços de guanyar ningú. Estic segur que això serà puntual».
Li va saber greu per a l'afició. La que va acostar-se a Montilivi i també aquells que ho van seguir des de casa. «Em fastigueja per la nostra gent. Més que animar-los els hem desanimat. Això no ens ho podem permetre perquè aquesta temporada necessitem a tothom amb nosaltres».
Espera el tècnic que el que va passar ahir sigui «una lliçó» a curt termini. «L'aprofitaré. Falta una setmana perquè comenci la lliga, temps suficient per reflexionar, per posar el xip i el cap al seu lloc i sortir a competir el proper diumenge. Estic convençut que ho farem al cent per cent». La plantilla encara està incompleta i falten fitxatges. Res que serveixi com a excusa per a Unzué. «No em puc excusar perquè no tinguem tots els jugadors. Hem fet jugar un equip equilibrat. Durant tota la pretemporada ens hem mostrat molt agressius contra rivals de molt de nivell. Però si la base no apareix, tots semblarem molt menys del que som».
Després, alguns noms propis. El primer, el de Yassine Bounou. «Va arribar amb unes molèsties i hem cregut que el millor era que no jugués. A més, hi ha la incertesa que pugui marxar i vingui un altre porter». L'altre, el de Cristhian Stuani. «Tenir-lo és la millor notícia que podem trobar ara mateix. Haurem de conviure sense saber què passarà amb ell, però si es queda, amb ell serem més forts». I per acabar, Juan Carlos. «Ha sigut el millor d'avui».
