06 de novembre de 2019
06.11.2019
Aarón Ñíguez. Exjugador del Tenerife (2016-17), actualment al Johor de Malàisia

«Ens vam quedar a un gol de pujar; Martí va tornar la il·lusió a l'illa»

05.11.2019 | 23:51
Aarón Ñíguez, amb Pons.

Martí va arribar al Tenerife el novembre del 2015. Va salvar l'equip i el curs següent, amb vostè a l'equip, va estar a punt de pujar-lo.
Va deixar un gran record a l'illa. Ja no pels objectius de la salvació i de quedar-nos a un gol de pujar al play-off, sinó també pel caràcter i la persona. A banda de ser un magnífic entrenador, és encara més bona persona.

Com jugava aquell Tenerife 16-17 que va estar a punt de pujar?
Ens agradava tenir la pilota i ser protagonistes, però érem molt pràctics i quan no podíem ens adaptàvem amb naturalitat al que tocava, ja fos córrer a l'espai o buscar segones jugades.

Encara recorda el penal fallat a l'estil Panenka en el 3-3 d'aquell Tenerife-Girona (min. 34) que els podia haver acostat als gironins?
Oi tant... És impossible d'oblidar... Va ser anecdòtic però dolorós. Vaig pensar que era la millor manera de llançar-lo. No ho vaig pas fer per lluïment. Recordo el suport que vaig rebre de l'Heliodoro en un partit tan important com aquell.

Martí va tornar la il·lusió al Tenerife?
Sí. Per descomptat. Ens vam quedar a un gol de l'ascens! El Tenerife és un històric i la il·lusió continua viva arran d'aquell any.

Com és com a entrenador?
És un paio proper, intens i a qui li agrada tenir el control dels partits. Vol la possessió però és pràctic. Si es pot jugar es juga, si no, no. S'adapta a les necessitats i moments dels seus jugadors i a les característiques del rival.

El Girona va ensenyar a Extremadura una intensitat i agressivitat poc vistes fins ara. És innegociable?
Sí. Aquest plantejament és molt reconeixible en ell. Fa molta incisió en la intensitat, tant amb pilota com sobretot sense. Li agrada molt pressionar després de les pèrdues.

Vostè va tenir Eusebio Sacristán al Celta (2009-10). Són gaire diferents Eusebio i Martí?
Són semblants. A grans trets els agrada ser protagonistes amb la pilota i sortir jugant-la des del darrere. Tots dos són propers al jugador i fan que tingui confiança. Això sí, tenen els seus matisos i senyals d'identitat.

Per pressupost, el Girona semblava el gran favorit a l'ascens. Creu que amb Martí pot fer el pas endavant que li faltava?
Sí. Totalment. Té una plantilla molt compensada. Espero que tingui la sort que ha de tenir un entrenador en els primers partits i que els resultats l'acompanyin. A partir d'aquí es veurà més el seu segell personal. No tinc cap dubte que amb ell el Girona aconseguirà l'objectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook