er una vegada faig un parèntesi en el futbol i parlaré d'handbol. Aquest cap de setmana han quedat tancades les entrades que, de manera obligatòria, els socis de la UE Sarrià han hagut de recollir per poder presenciar l'esperat duel gironí de la Divisió d'Honor Plata, que disputaran sarrianencs i el Bordils el dia 14 de desembre, o sigui, d'aquí a tres setmanes.

Per capacitat de la instal·lació esportiva, l'aforament del pavelló no superarà els 500 espectadors, òbviament tots de casa. Que m'imagino és el que també passarà a Bordils quan es jugui el partit de la segona volta.

Arribats a aquest punt, i demanant disculpes ja d'entrada per la intromissió, jo em plantejo i pregunto: als dos clubs no se'ls ha acudit convertir aquests dos derbis en la festa de l'handbol gironí? No han pensat, ara que tothom busca jugadors pels seus esports i els seus equips, que tenen a la mà el gran element de promoció de l'handbol?

Se m'acudeix, per exemple, que el Sarrià-Bordils i el Bordils-Sarrià es juguessin al pavelló de Palau Sacosta, que en altres ocasions ja ha estat escenari dels seus partits, sense anar més lluny d'una fase d'ascens.

Les 500 localitats es convertirien en 2.500, els socis locals que toqui a cada volta podrien entrar de franc, i sense limitacions, i els visitants, pagant. Posats d'acord, repartiment de diners a parts iguals a la primera i a la segona volta i a fer una mica de caixa. Que m'imagino que no els aniria malament a cap dels dos.

Però encara més, veig clarament tots els nens de la base del Sarrià a la graderia d'un dels fons de Palau i els del Bordils a l'altra. De franc i començant a somiar que seran ells els que demà passat jugaran aquest derbi. Volen més capacitat de promoció per l'handbol?

En els dos laterals, les respectives aficions, per fer del derbi, dels dos derbis, una autèntica festa. Amb colors, molt de color i passió, molta passió. I també lloc al pavelló per aquells que sense ser específicament del món de l'handbol no es voldrien perdre un partit d'aquestes característiques. Entre ells, tots els altres clubs de la demarcació. Si és que veig el titular de la crònica l'endemà del partit: «Palau queda petit per viure un derbi que es recordarà molts anys».

Vaja, que hi veig molts avantatges i molt pocs inconvenients, però repeteixo, perdonin que m'hi posi.