«Si no hagués tingut cap oferta de Primera, m'hauria quedat»

Soc el mateix Pere Pons de sempre, tot i que és veritat que el canvi és bastant gran. Mai havia marxat de Girona. Estic vivint una situació nova. Em sento content i satisfet amb tot el que m'està passant. Ja només arribar aquí tothom em va rebre molt bé. El club, el vestidor i també els aficionats. Em sento estimat i això m'agrada. Com passa amb tot canvi, m'he hagut d'adaptar a situacions noves i estic en aquest procés. Potser esperava tenir una mica més de minuts, però no em puc queixar i estic content amb el dia a dia.

Què el va acabar motivant a deixar Girona i marxar cap a Vitòria? Estava ja cansat de tants anys en un mateix lloc?

No estava pas cansat, sinó que es van unir molts factors. Aquí hi duia molt de temps. Això no treu que m'estimi molt el Girona. És un club que m'ho ha donat tot. Soc el jugador que soc gràcies al Girona. El que passa és que em va aparèixer la possibilitat de continuar jugant a la Primera Divisió. Hi havia diversos clubs que em volien i havia de prendre una decisió. Tenia ganes de canviar d'aires, escapar una mica de la meva zona de confort i fer-me valer en un altre lloc. Si no m'hagués sortit res per estar a Primera, m'hauria quedat.

La Primera Divisió, que és molt llaminera...

Sí, ho és. I molt. M'hi havia passat molts anys, al Girona, i també a Segona. Sempre he dit que per a mi era un somni jugar a Primera. Vaig tenir la sort d'estar-hi dos anys. Després del descens em va arribar la possibilitat d'anar a l'Alabès. El que em van oferir em va atraure i tot plegat van ser factors que em van fer prendre una determinada decisió.

Parla de factors. A part de l'esportiu i també l'econòmic, hi ha tingut un pes important el factor personal per decidir marxar a un altre lloc?

Sí, això també ho vaig valorar, per descomptat. A Girona m'he sentit molt i molt estimat per tothom. M'hi he passat tota la vida i tenia ganes d'escapar i sortir de la meva zona de confort. Al cap i a la fi, aquí acabes coneixent tothom. En ser de casa, l'afició sempre em deia coses bones. Volia afrontar un altre repte i trobar noves dificultats per mirar d'afrontar-les i superar-les. Em va sortir aquesta opció i la vaig acceptar. Per com m'està anant tot plegat, estic content d'estar a l'Alabès.

Es va arribar a qüestionar fins i tot el seu «Orgull Gironí». Què me'n diu?

Això (riu)! Al futbol, al nivell que està a dia d'avui, tothom pot dir la seva i opinar. Jo ho respecto, que la gent digui el que cregui, sempre que no s'insulti ni es falti el respecte a ningú. Ara, jo també diré que tothom qui em coneix sap que estimo el Girona. Si he marxat, ha sigut per una decisió estrictament professional, no per cap altra cosa.

Què ha trobat a l'Alabès que no tenia al Girona?

Com passa en qualsevol canvi de vestidor, i més en el meu cas perquè mai havia sortit de casa, m'he topat amb gent nova, una diferent manera de treballar, un staff renovat... És evident que hi ha coses diferents perquè es tracta de dos clubs, encara que Alabès i Girona són bastant semblants. Estic en un club humil i petit que està creixent, de mica en mica. Té valors amb els quals he encaixat molt bé.

La seva vida, el dia a dia, també és bastant similar?

Sí, encara que tinc la família i els amics lluny, però Girona i Vitòria s'assemblen. Aquí hi ha més de 200.000 habitants, és una mica més gran. Ara bé, la manera de viure és idèntica, amb un nucli antic ben conservat i atractiu, i una zona comercial, amb els pertinents barris on hi ha de tot. La ciutat s'assembla i el club també, perquè l'Alabès és bastant familiar i humil.

Per tant, està convençut que ha pres una bona decisió?

N'estic totalment convençut. Per sort tenia diferents opcions al damunt de la taula i podia triar. Em vaig decantar per la que em va transmetre les sensacions que jo volia rebre. Vaig encertar perquè estic en un club humil, treballador i familiar. Si fa no fa, com jo.

Ja parla euskera?

Ostres... La veritat és que aquí no el parlen gaire. Sí que és cert que he intentat aprendre alguna cosa, les quatre paraules bàsiques. També he de dir que és bastant complicat.

L'entrena Asier Garitano. Quin tipus d'entrenador és?

Té bastantes similituds amb Pablo Machín. És una persona d'un caràcter semblant. És d'aquells entrenadors que intenta implicar moltíssim els seus futbolistes, injectant intensitat cada dia en els entrenaments i també als partits. No és molt proper amb el futbolista en àmbit personal. Té les idees clares i concises. Intenta que el vestidor vagi sempre a una i té marcades unes directrius bastant clares.

Mirant quatre números he trobat que hi ha quinze jugadors de la plantilla que han jugat més que vostè. Què li sembla?

Sincerament, em pensava que podria participar una mica més. Però també he de dir que els jugadors que ara mateix tenen més protagonisme s'ho han guanyat i estan a un bon nivell. A l'inici les sensacions no van ser massa bones. A més, soc nou i he aterrat aquí procedent d'un altre club. Hi ha companys que estan molt més adaptats, que tenen més força i pes dins del vestidor. Jo no em desanimo, ni de bon tros. Sempre estic a disposició del cos tècnic, intento donar el màxim a cada entrenament i vull canviar aquesta situació.

És el seu tercer any a Primera. Com veu la competició?

Similar a les últimes temporades. Una Lliga bastant igualada. Potser no hi ha tanta diferència entre els de dalt i els de baix. Això ens pot beneficiar. Aquest any estem molt forts a casa i sumant bastants punts contra els rivals de la part baixa. Això sempre ens pot anar bé quan ens hi tornem a enfrontar o quan tot depengui del gol average.

Fa ja uns quants mesos del descens del Girona. Ho ha paït?

Sí. Al final no queda més remei que pair-ho perquè la vida continua i tot va molt ràpid. Va ser molt dur i ningú s'ho pensava. Ni els que estàvem a dins, ni tampoc els de fora. Com he dit, va ser molt dur. Els jugadors, el club i també l'afició havíem posat tot de la nostra part per pujar i el somni es va apagar en només dos anys. El futbol va així i té aquestes coses. S'ha d'anar avançant ràpid i mirar endavant. Parlo bastant sovint amb l'Àlex (Granell) i amb altres companys. Crec que estan en un bon nivell per enganxar-se a dalt.

Què els va passar?

Vam intentar afrontar aquesta possible situació des de dins del vestidor molt abans que es produís. Crec que la implicació era boníssima i els entrenaments, d'un nivell ben alt. La clau és que en partits importants no vam tenir aquell punt de sort, de fortuna. Vam perdre punts als últims instants que ens haurien anat molt bé, com els dies del València i Espanyol. Al final això ens va passar factura i vam entrar en una situació crítica. És molt pitjor quan estàs ben tranquil i llavors vas cap avall, just el que ens va passar a nosaltres.

En una entrevista a aquest mateix diari, uns mesos enrere, Aday Benítez posava en dubte la implicació d'alguns jugadors, explicant que això havia sigut un factor important en el descens. Hi està d'acord?

En qualsevol plantilla hi conflueixen diferents jugadors, cadascun d'ells amb els seus caracters. Tothom afronta la situació com creu i pot. Els que fa més temps que hi som o participem més és normal que estiguem més implicats. Ara bé, un descens sempre queda en un currículum i estic convençut que això ningú ho volia.

Què li sembla el Girona aquesta temporada?

Sempre que puc miro els seus partits. Ara els veig bé. Parlo amb diversos jugadors, com he dit, i els veig prou contents. Estan en una bona línia i el canvi d'entrenador els ha anat bé. Tothom allà està convençut que aquest és un altre any per fer-la ben grossa i espero que sigui així. Ara és el moment de sumar el màxim de punts possibles per no haver-los de necessitar després.

Si parla amb en Granell, com el va veure després que Montilivi el xiulés al principi de temporada?

Em va sobtar molt quan ho vaig veure. A ell també. Ho va encaixar de la millor manera possible. Em deia que sabia que potser no estava rendint bé, però estava convençut que el seu millor moment arribaria. No estic gens a favor que la gent faci això i menys cap a una persona com ell, que ho ha donat tot pel club. Les aficions cada cop són més exigents i volen guanyar sempre.

Es veu tornant al Girona a mitjà o llarg termini?

Soc del parer que en el món del futbol mai se sap què és el que pot passar. Si mai surt la possibilitat i considero que és una bona opció per a la meva carrera, intentaré que així passi. Però també el Girona m'haurà de voler. Ara ha passat molt poc temps des que vaig marxar i no és el moment ni de parlar-ne ni tampoc de pensar en tot això. En temes així només miro l'aspecte professional.