03 de gener de 2020
03.01.2020

Stuani, contra la seva víctima favorita

El Girona centra bona part de les seves esperances d'estrenar l'any amb victòria en l'olfacte del davanter uruguaià, qui ha fet 12 gols al Rayo Vallecano al llarg de la seva carrera com a professional

03.01.2020 | 00:49
Stuani, contra la seva víctima favorita

El Girona depèn, en gran mesura, de Cristhian Stuani. És així. Per més milions que s'hagin dirigit a confeccionar la plantilla més cara de la categoria, quan l'equip rutlla és, sobretot, quan el seu davanter estrella està inspirat. Sol passar, això. Una rutina que s'ha anat repetint des de l'estiu del 2017, quan se'l va fitxar del Middlesbrough anglès. Passen les temporades, Stuani es va fent cada cop més gran, però res impedeix que el seu compte golejador s'engreixi. Ha tancat el 2019 amb els millors registres personals: 29 gols entre el Girona i la seva selecció, sumant-ne mitja dotzena més que un any enrere. Ara, dotze mesos per davant de nou per intentar emular aquestes xifres. En sortiria beneficiat el seu equip, que ha recuperat la irregularitat que el va caracteritzar a les primeres jornades, trobant-se ara mateix fora de les posicions de privilegi. L'oportunitat més propera per tornar a veure porteria, després d'uns partits de sequera, arriba aquest diumenge. El rival convida a l'optimisme, perquè el Rayo és la seva víctima preferida.

Stuani és ara mateix l'actual pitxitxi de la Segona Divisió espanyola. Ha fet 16 gols en només una volta. Ara bé, no veu porteria des del 8 de desembre, quan va signar un hat-trick davant del Lugo a Montilivi. Ara bé, s'ha quedat sense veure porta tant a Sòria com amb el Mirandés i l'equip ho ha notat: dues derrotes per tancar l'any natural amb mal regust de boca. Diumenge, Stuani serà titular a Vallecas. La principal amenaça per a un Rayo qui ha patit un munt de vegades la seva voracitat. Del munt de gols que el de Tala acumula com a professional, fins a 12 els ha marcat al conjunt madrileny. És, amb una gran diferència, el conjunt contra el que més ha vist porteria. En els dos últims enfrontaments consecutius entre un i altre equip, Stuani ha fet cinc gols. Dos a Vallecas a principis de març i a la Primera Divisió (0-2), i tres el passat mes de setembre, ja a la categoria d'argent: 3-1.

De doblets i contra el Rayo, n'ha signat un parell més. Tots dos amb el Racing de Santander, en una eliminatòria de setzens de final de Copa del Rei d'ara fa uns quants anys (11/12). Aquell cop, va fer dos gols a Vallecas i dos més al Sardinero per acabar passant ronda. Com a jugador de l'Espanyol de dianes n'acumula tres en tres partits diferents, des del 2012 fins al 2014. Al llarg de la seva carrera, a més, s'ha enfrontat fins a 14 vegades als madrilenys amb més victòries (6) que no pas derrotes (4).

Necessita el Girona l'aportació golejadora de tots els seus futbolistes, no només de Cristhian Stuani. És evident que, sense la punteria de l'uruguaià, l'equip no hauria sumat ni de bon tros els punts que té ara. Ell solet ha fet 16 dels 28 gols que acumulen els blanc-i-vermells. Més de la meitat, sent més decisiu que mai al club de Montilivi. Stuani ha marcat en 11 partits diferents aquesta temporada. En 9 d'ells, el Girona ha aconseguit guanyar. En un, empatava. Era a Saragossa (3-3) i gràcies, precisament, a la punteria del de Tala des del punt de penal als instants finals. Només una vegada ha batut el porter de torn i ha sigut insuficient. Va ser a Oviedo, en la derrota (4-2) que li acabaria costant el càrrec a Juan Carlos Unzué.

L'únic davanter de la plantilla que maquilla una mica les xifres golejadores del col·lectiu és Marc Gual. El badaloní ha fet 4 gols a la Lliga i un parell a la Copa del Rei, decisius per superar el Linares i avançar cap a la següent eliminatòria. Jonatan Soriano només n'ha fet un, al camp de l'Extremadura. D'altres futbolistes de caire ofensiu com ho són Àlex Gallar, Samu Sáiz i Jairo Izquierdo no n'han marcat ni un després de tota una volta del campionat. Borja, migcampista però també amb un perfil atacant, en duu 4.

Un gener que fa pujada

Sense poder dependre sempre de la punteria de Cristhian Stuani, hi ha molts ingredients que expliquen la irregular trajectòria del Girona en el seu retorn a la Segona Divisió A. Si ha tancat la primera volta fora de les posicions de l'ascens i les sensacions que transmet no són les desitjades és, entre altres factors, pel seu pobre bagatge com a forani. És el tercer pitjor visitant del campionat i això li ha passat factura. Són només dues victòries en deu desplaçaments, una dinàmica que cal revertir a la segona meitat del campionat si es vol aspirar a pujar de categoria. Començant per aquest gener, un mes que fa pujada. Més que pels rivals, que també, perquè hi ha més partits a fora que no pas a Montilivi.

Els quatre equips que s'enfrontaran als homes de Pep Lluís Martí durant les properes setmanes no passen de la catorzena posició a la classificació. Això sí, tocarà visitar dos camps històricament difícils com ho són Vallecas (5 de gener) i l'Heliodoro Rodríguez López (dia 19), llar del Tenerife. Per l'estadi passaran l'Extremadura (16) i Oviedo (26); el primer està ara mateix al descens i el segon només té un punt de marge respecte a les posicions de perill.

A tot això se li ha de sumar l'eliminatòria de Copa. També lluny de casa. Aquest cop al camp del Cartagena, un dels equips més potents dels quatre grups de la Segona Divisió B. El partit, el proper dissabte dia 11. De guanyar, el Girona afegirà com a mínim un partit més al gener, que en podrien ser dos fins i tot si s'avança amb pas ferm a la competició. Els setzens de final es jugaran el dia 22 i els de Martí podrien jugar de nou a fora si els toca un rival d'una categoria menor o, fins i tot, algun de Segona. Passaria el mateix a la següent ronda, en cas de guanyar, tot i que en aquest cas hi hauria més opcions de disputar el partit a casa. El duel de vuitens, el proper 29 de gener.

Per tant, un mínim de cinc partits (tres d'ells a fora) esperen el Girona al gener. En podrien ser fins a set, mantenint el criteri de jugar-ne més a domicili que no pas a Montilivi. Just on més grinyola l'equip, però també una bona oportunitat per millorar els seus registres i mirar així de nou cap amunt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook