«Si no guanyem aquests equips, no anirem enlloc». La frase és ben verídica, sentida a la sortida de Montilivi ahir a la nit després de l'enèsim fracàs del Girona, en una conversa entre dos aficionats deprimits pel malson de temporada que els està regalant l'equip. Els havien promès victòries, bon futbol i l'emoció de la lluita per l'ascens, i després de 25 partits, bàsicament només s'han endut disgustos i veuen l'equip instal·lat fins i tot fora dels llocs de play-off. «Són aquests partits els que s'han de guanyar», responia l'altre seguidor, recordant que tant el Tenerife, com ahir l'Oviedo, són rivals instal·lats en zona de descens i que el balanç del Girona en aquestes dues últimes jornades és depriment: un punt de sis. Així, com deien, no es pot anar enlloc.
Superat el mal tràngol del temporal Gloria, i la ressaca del desangelat partit de Copa contra el Vila-real, l'afició va tornar ahir a Montilivi. 6.248 segons l'estadística oficial, molts seguidors més que els 928 que van anar al camp dimecres passat, en la pitjor entrada dels últims 12 anys, però menys que aquella mitjana de més de 8.000 que es va registrar en el primer tram de campionat. Tot i les poques alegries que l'equip regala al seu públic, la fe de la grada es mantenia intacta abans de començar el partit, amb la il·lusió per recuperar la Primera Divisió per bandera. «L'Almeria ha perdut», aplaudien alguns. Aquesta ànima irreductible la poden exemplificar la dotzena de seguidors de Jovent Gironí que per Nadal van dedicar una trentena d'hores a les nits per confeccionar el tifo de 30x15 metres, el més gran vist mai a l'estadi, que van desplegar ahir al gol sud poc abans que sortissin els jugadors. «La llegenda diu que tornarem», s'hi podia llegir. Abans de l'estiu sabrem si serà aquest 2020.
Ja n'havien dedicat un a Pablo Machín quan feia 4 anys que era al Girona, i la temporada 2017/18 aprofitant la visita de l'Espanyol, un altre mostrant «amor etern» a la ciutat. Hi han invertit 500 euros (finançats a parts iguals pel club i la Federació de Penyes) i moltes hores de treball, a les nits, de 10 a 4 de la matinada, aproximadament. «Ens van deixar el pavelló del Sarrià, ho tenim allà guardat. Havíem de fer-ho en hores sense llum, fent servir un projector, i retallant les parts i dibuixos i enganxant-los», explica el president de Jovent Gironí, David Herrera. Divendres el van dur de Sarrià a Montilivi en furgoneta, van fer una prova, i va quedar guardat. Per aguantar el tifo van fer falta uns 300 seguidors.
Aquesta nota de color va ser del poc destacable que es va viure a la grada, que va començar freda, es va animar amb el seu ídol Stuani després de l'1-0, però va acabar avorrida en veure com l'Oviedo empatava amb el seu únic remat a porta i comprovant que no hi ha cap mena de poder de reacció. D'aquella fe inicial es va passar als xiulets en el tram final i quan l'àrbitre va donar el partit per acabat. Això es pot fer molt llarg.
