A Asier Riesgo la vida, d'entre un munt de coses, li ha ensenyat que cal ser pacient. No tot arriba ipso facto ni quan es desitja. S'ha d'esperar, treballar perquè les coses passin. Després, altres factors, com ara la fortuna, també hi tindran alguna cosa a dir. Fa un grapat d'anys que és futbolista. Temps més que suficient per adonar-se que les oportunitats, sobretot a l'elit, no arriben soles. Ningú li ho va haver d'explicar quan va posar els dos peus a Girona.
Fitxat l'últim dia del mercat d'estiu després de veure com s'esmicolaven les opcions d'anar al Manchester City per ser el tercer porter de Pep Guardiola, tenia coll avall que ni de bon tros atraparia la titularitat d'una revolada. Impossible. Per això mateix, no va aixecar ni una cella quan va veure que el seu primer partit es presentava ben entrat el mes de desembre. Entenia a la perfecció que l'escollit, almenys d'inici, era Juan Carlos i així ho va acceptar. Sent pacient i picant pedra, com té ben après des de fa molt, ha acabat traient el cap. Ja és un fix a l'onze, el tècnic Pep Lluís Martí hi confia cegament i diumenge, a Fuenlabrada, per fi va deixar la seva porteria a zero, demostrant les seves aptituds i sent un dels artífexs de la important victòria que va sumar el seu equip.
El primer tastet, la Copa. Juan Carlos era inamovible a la Lliga, per la qual cosa al de Deba només li quedava aquesta competició per tenir minuts. Va salvar amb nota l'examen de Linares. Titularitat i classificació a la butxaca. Va aparèixer de nou a Cartagena, però abans ja s'havia estrenat a Segona. Aquest cop, per una lesió al dit del seu company. A Vallecas l'equip va perdre, però Riesgo va ser un dels destacats.
Va ser llavors quan Martí va prendre una decisió. Veient que Juan Carlos anava de més a menys i que havia comès algunes errades que li havien costat punts al Girona, va optar pel canvi de cromos a la porteria. Això dura fins avui. Ha mantingut aquesta dinàmica i Riesgo ja compta amb set partits entre totes dues competicions. En tots havia encaixat algun gol fins al diumenge, quan va tancar amb pany i forrellat. El 0-1 al Fernando Torres s'explica pel golàs de Cristhian Stuani, però sobretot per les seves intervencions. Va treure dos gols cantats a Caye Quintana a la primera meitat que haurien pogut canviar el signe del partit clarament. A la segona, la seva seguretat, sobretot en el joc aeri, va ser de nou determinant.
Riesgo ha encaixat set gols
Aquest dissabte, si res es torça, també jugarà contra l'Osca i veient el que transmet a l'equip i el seu rendiment és difícil que perdi l'actual estatus a curt o mitjà termini. En set partits, Riesgo ha encaixat set gols, però en la majoria d'ells poc ha pogut fer. A més, ha signat algunes aturades de mèrit, no només les de l'última jornada a Fuenlabrada. Una bona notícia que li arriba als seus 36 anys tot apurant una carrera que l'ha dut a combinar la Primera i la Segona Divisió A les últimes dues dècades.
De moment, ara ja ha jugat més partits dels que ha fet en cinc de les seves temporades a l'elit. Amb l'Osasuna, estant a la màxima categoria, mai va superar els cinc partits per curs. I fa dos anys, a Eibar, només en va disputar un parell. De l'equip basc va marxar aquest passat estiu. Tenia una proposta per renovar però la va refusar. Tenia una proposta del City per formar part de la primera plantilla i convertir-se en el futur entrenador de porters del futbol base del conjunt anglès. Però a Manchester no van tenir en compte que els clubs no poden tenir més de 17 jugadors estrangers. Amb Riesgo s'hauria superat aquesta xifra, per la qual cosa finalment no va poder fitxar i es va quedar penjat. A darrera hora va acceptar la trucada del Girona. Llavors va tirar de paciència i d'experiència. Fins que li ha arribat l'oportunitat per reivindicar-se.
Pendents d'Ignasi Miquel
El central va patir una lesió al turmell a Fuenlabrada. Està previst que aquesta setmana se li facin proves per determinar-ne l'abast exacte. Igualment no podrà jugar el dissabte perquè va veure la cinquena targeta groga.
