Anthony Lozano, a qui tothom coneix com a Choco, va obrir la porta de Montilivi disposat a menjar-se el món. Era el mes de gener del 2018 i el Girona apostava fort per ell. Era una clara aposta de futur. Sense sort al filial del Barça, i veient que acabar al Camp Nou era gairebé impossible, l'hondureny, amb un gran cartell al seu país, acceptava la llaminera oferta que li arribava al damunt de la taula. Quatre temporades i mitja, la Primera Divisió, marge de millora, un club en clar creixement. Què més podia demanar? Més de dos anys després, la seva etapa com a blanc-i-vermell ha escrit el punt i final. Ho ha fet de retruc i molt probablement de la manera que mai hauria imaginat. L'ascens del Cadis, equip al qual ha jugat aquests mesos com a cedit, el desvincula de manera definitiva del Girona i el lliga al conjunt andalús. Ell se'n veu beneficiat. I a Montilivi es freguen les mans.
41 partits després i una minsa targeta golejadora, amb només tres dianes, la direcció esportiva que encapçala Quique Cárcel va decidir aquest últim estiu que el millor per a totes les parts implicades era que Lozano marxés cedit. La presència de Cristhian Stuani, l'arribada de Marc Gual i el fitxatge de Jonatan Soriano, a part de comptar amb d'altres jugadors ofensius com Jairo Izquierdo, Àlex Gallar o Samu Sáiz, li barraven les portes. L'últim dia del mercat, el 2 de setembre passat, l'hondureny coneixia el seu destí: el Cadis. El canvi d'aires li ha anat de meravella. A títol individual, ha recuperat els seus millors registres. En 34 aparicions ha arribat als 10 gols, el seu sostre al futbol espanyol. Els mateixos que va marcar quan era jugador del Tenerife (15/16). I en l'àmbit col·lectiu, tres quarts del mateix perquè el conjunt d'Álvaro Cervera aconseguia de manera matemàtica l'ascens a Primera quan encara resten dues jornades per tancar la Lliga.
Aquesta fita canvia, i de quina manera, el futur més immediat del davanter. El seu contracte de cessió presenta una clàusula que compromet el conjunt andalús a comprar Lozano si es puja a Primera. Això és precisament el que ha passat i, per tant, el jugador canviarà d'aires sí o sí. En surt beneficiat el Girona en l'aspecte econòmic, perquè s'embutxaca una quantitat de diners força interessant. En total, ingressarà dos milions i mig d'euros per un futbolista que ha passat sense pena ni glòria i que no ha entrat en els plans de Pablo Machín, Eusebio Sacristán i tampoc Juan Carlos Unzué. El curs que més partits va acumular va ser l'anterior, l'últim dels gironins a la màxima categoria. Llavors va sumar-ne un total de 26, comptant Lliga i també una Copa del Rei on l'equip arribaria més lluny que mai. Va ser el seu trofeu talismà, perquè va marcar un parell de gols. Un amb l'Atlètic de Madrid a Montilivi (1-1) i un altre al Santiago Bernabéu (4-2), a l'eliminatòria de quarts. Malgrat superar el miler de minuts, no es va acabar de guanyar un forat a l'onze titular.
Divendres no jugarà
Com ja va passar en el partit de la primera volta disputat al Carranza el passat mes de setembre, el Choco Lozano no podrà jugar contra el Girona aquest divendres. L'acord de cessió entre tots dos clubs així ho estipula. Malgrat ser un fix en els esquemes d'Álvaro Cervera, no va participar en el 2-0 de fa uns mesos, ni tampoc ho farà aquesta setmana per tornar a trepitjar un estadi que coneix prou bé. Caldrà veure ara si els camins d'un i altre equip es tornen a creuar el curs vinent. El Cadis ja sap que competirà a la màxima categoria i és el Girona el que està intentant arribar-hi. Per la via ràpida és ben complicat i ara tots els esforços se centren a ser-hi passant pel peatge que suposa el play-off.
La fórmula es repeteix
El cas de Lozano no és únic al Cadis, club que s'haurà de rascar la butxaca, i de quina manera, per comprar tot un seguit de jugadors que fins ara han actuat a l'equip andalús com a cedits. Per Iván Alejo pagaran 3 milions d'euros al Getafe. Una mica menys al Birmingham per Álvaro Giménez. En són 1,4 milions per Nano Mesa (Eibar), 1,2 per Jorge Pombo (Saragossa) i un milió d'euros al Tenerife per Filip Malbasic. Aquesta mateixa fórmula també l'ha utilitzat, i no pas poc, el Girona aquesta temporada. Per exemple, Pablo Maffeo aterrava a Montilivi cedit per l'Stuttgart i, en cas de pujar a Primera, el lateral català passaria a ser propietat del club blanc-i-vermell a canvi d'una quantitat que rondaria els cinc milions d'euros. No és l'únic cas. Passa el mateix amb Cristian Rivera, incorporat al mercat d'hivern, Ignasi Miquel (Getafe) o Jordi Calavera (Eibar), entre d'altres.
