Doncs ja haurem entrat de ple en el debat de la Copa del Rei. Si fins ara els favorables a seguir endavant a la competició i els que no ho eren es repartien argumentant aspectes que cadascun dels dos bàndols creien vàlids, ara la cosa s'intensificarà.

Hi haurà els que recordaran i defensaran que arribar a vuitens i a quarts de final, l'any de l'Atlètic de Madrid i el Real Madrid, va acabar afectant en el descens a Segona. I per contra, hi haurà els que diran que haver sumat una sola victòria en deu partits al final d'aquella lliga no és atribuïble a la Copa, sinó a d'altres aspectes que ningú va saber arreglar a temps.

El cert és que d'una manera o altra, l'equip serà al bombo dels vuitens i que això haurà de tenir una lectura clara per part del club. És a dir, decidir si es vol seguir prioritzant la Lliga, com fins ara ha defensat Francisco, o bé si s'ha arribat a un punt on val la pena fer un esforç per buscar la glòria copera, que per molts seria un risc altíssim tenint en compte la composició curta de la plantilla.

O sigui que amb tot això, i a nivell d'aficionats, s'ha obert del tot el debat del bar, en aquest cas amb be alta, ja que l'altra no té protagonisme a la Copa.

I mentrestant, d'ahir ens quedarà el doblet de Valery Fernández, que segurament si algú el necessitava era ell. El de l'Escala va estar molts mesos aturat per una llarga lesió i un cop recuperat i quan buscava agafar el ritme, de nou va tornar a caure dos mesos per culpa del menisc.

Valery ha viscut moments molt durs i la seva feina per tornar ha estat extraordinària. Per això la victòria d'ahir cal que tingui clarament un nom molt propi, el seu.

D'ahir també caldria que l'equip en quedés encomanat per afrontar la Lliga. La victòria anterior contra el Lugo va servir de poc en la Lliga contra la Ponferradina. I ara seria bo que les positives sensacions d'haver eliminat un Primera es deixessin sentir contra l'Espanyol, perquè a la Lliga l'equip ha sumat 3 dels darrers 12 punts. Més arguments pel debat del bar.