Poc més d'un mes enrere, abans de visitar Palma per enfrontar-se al Mallorca, Francisco Rodríguez va parlar obertament en roda de premsa de Mamadou Sylla. El davanter estava amb els peus a Montilivi però el cap a una altra banda davant les propostes que li havien arribat per abandonar el club durant el mercat d'hivern. L'entrenador va admetre que el seu jugador no vivia una situació fàcil i al mateix temps l'animava a «tornar a ser el dels dos primers mesos de competició». Aquell futbolista que, gairebé sense entrenaments a les cames i fitxat a darrera hora, va iniciar la Lliga en un estat de forma extraordinari, donant punts a l'equip a còpia de gols, potència i desequilibri. La seva flama es va anar apagant i durant setmanes la seva aportació ofensiva va caure en picat. No el va ajudar haver de participar una mica més escorat a la banda, però també és cert que les seves prestacions ni de bon tros eren tan diferencials com en l'arrencada del campionat. Fins i tot Francisco l'acabaria apartant de la titularitat. Dissabte, 102 dies després de l'última vegada, Sylla va tornar a veure porteria. Va recuperar l'instint de nou. I una vegada més, la seva punteria va ser determinant perquè l'equip no es quedés sense sumar cap punt.

Perquè si Sylla marca, el Girona puntua. Això és així. Cap dels seus sis gols han sigut improductius. Sempre han servit per alguna cosa. Ha donat les victòries contra el Leganés (0-1), Cartagena (2-1, amb un doblet) i Mirandés (1-0). A part de marcar en els empats al camp del Saragossa (2-2) i a casa contra el Lugo (1-1). Encara no ha atrapat el seu sostre com a professional, els 9 gols amb l'Espanyol B a la Segona Divisió B i els 11 amb el KAS Eupen belga a l'estranger, però sí que l'actual és el millor registre de la seva carrera en aquesta categoria, doblant els 3 gols que va fer uns anys enrere vestint la samarreta del Racing de Santander. En només una volta, això sí.

És el pitxitxi de la plantilla i ho fa amb uns números més baixos dels que Montilivi s'havia acostumat a gaudir. Es troben a faltar els gols de Cristhian Stuani, capaç de fer-ne 31 la passada temporada i de superar la vintena en cadascun dels dos anys anteriors, amb l'equip a Primera. Són sis gols els que acumula Sylla. Tants com els que va fer Marc Gual l'any passat, abans de fer les maletes al gener per marxar cap al Reial Madrid Castella. I un més dels cinc que va anotar Borja García al llarg de tot el curs.

Són també cinc els que suma ara mateix Stuani, amb menys participació això sí que el mateix Sylla, que duu 1.919 minuts en 26 partits pels 1.133 minuts i 15 partits del davanter uruguaià, absent durant moltes setmanes del primer tram de calendari.

El Girona menys productiu dels últims anys no té, ara mateix, un golejador que marqui les diferències a la categoria com havia passat darrerament. Hi ha com a mínim deu equips que disposen d'algun futbolista que vegi porteria amb més facilitat. L'Sporting, si ara mateix està a dalt no només és gràcies al bon funcionament col·lectiu, sinó sobretot als 19 gols que acumula Uros Djurdjevic. És, a dia d'avui, el màxim artiller de la Lliga. L'Espanyol també disposa d'un autèntic golejador com ho és Raúl de Tomás, que n'acumula 16. I fa ben poc, el propi Girona va patir la inspiració d'Umar Sadiq, de l'Almeria, que en duu 14.

Per sobre també hi ha Rubén Castro, del Cartagena. De moment ja són 13 gols pel veterà davanter. Uns quants menys, 8, n'han fet Amath Ndiaye, Manu Barreiro i Juan José Narváez, jugadors del Mallorca, Lugo i Saragossa, respectivament. Els mateixos que Sabin Merino, la referència ofensiva d'un Leganés que continua millorant des que Asier Garitano va substituir Pep Lluís Martí a la banqueta. En són 7 els gols que han fet l'incombustible Yuri de Souza, del Ponferradina, i Fran Sol, jugador del Leganés.

Després de tots ells és quan hi treu el cap un jugador del Girona. És el cas de Mamadou Sylla, amb mitja dotzena de gols i, ara per ara, pitxitxi de l'equipblanc-i-vermell. Està a l'altura dels millors golejadors de la UD Logronyès, Rayo Vallecano i Castelló perquè també n'han fet sis José Andrés Rodríguez «Andy», Antoñín Cortés i Rubén Díez.

Fa uns quants anys que a Montilivi no es tanca la temporada amb un davanter que acabi la el campionat de torn amb menys de deu gols al sarró. L'última vegada que això va passar, el curs 15/16, l'equip va disputar el play-off i es va quedar a les portes de pujar en l'última eliminatòria, on va caure davant l'Osasuna. El pitxitxi, en aquella ocasió, va ser Jaime Mata. L'ara membre de la primera plantilla del Getafe va tancar l'any amb 9 gols en el seu compte particular. Superava a llavors companys de vestidor com Jairo Morillas (6), Cristian Herrera (5), Dejan Lekic (5), Kiko Olivas (4) i Àlex Granell (4), entre d'altres. Des de llavors, els números en aquest aspecte concret s'han acabat disparant. Immediatament després vindria l'italià Samuele Longo, amb 14 gols l'any de l'ascens. Fins que Cristhian Stuani va monopolitzar les xifres ofensives: 21 (17/18), 20 (18/19) i 31 (19/20) comptant totes les competicions.