Il·lusió contra depressió. O el que és el mateix, continuar amb l'esperança de lluitar pels play-off o bé encallar-se a mitja taula i començar a pensar, seriosament, en altres coses molt menys engrescadores. El Girona té l'oportunitat aquest vespre a Las Palmas d'agafar un dels últims trens per no quedar despenjat definitivament per la lluita per la promoció. Tot el que no sigui puntuar, o fins i tot guanyar, deixaria els de Francisco Rodríguez molt despenjats de la part alta i els condemnaria a navegar sense rumb ni cap altra aspiració que no sigui certificar la permanència en les 12 jornades que restaran. Segurament per com va acabar la temporada i com va començar aquesta, l'ascens no és una obligació per a un Girona que, tanmateix, sí que té plantilla per estar molt més amunt que l'11è lloc que ocupa actualment. Per mirar d'evitar que la foscor envaeixi els ànims de l'afició, l'entorn i, per extensió, també el vestidor, avui al Gran Canària no es pot fallar. El Girona hi arriba, no sota mínims com algun cop aquest curs, però sí amb baixes molt importants. La més destacada, sense cap mena de dubte, la de Cristhian Stuani. L'uruguaià, amb un problema a l'adductor, no hi serà avui i obligarà Francisco a retocar tot el dibuix. Tampoc hi seran Cristóforo i Monchu, en el seu cas, per sanció. Per contra el tècnic recupera Bernardo Espinosa, que, en principi, començarà des de la banqueta.

Jugar sense Stuani evidentment que és un bon maldecap; tanmateix, no és cap novetat per a un Girona que enguany ha jugat tants partits sense l'uruguaià que com amb ell. Francisco resituarà Mamadou Sylla altre cop en punta d'atac, lluny de la banda on ha jugat d'ençà de la recuperació de Stuani. A més a més, les absències de Monchu i Cristóforo segurament faran que el tècnic canviï l'esquema per enfrontar-se al conjunt canari. En aquest sentit, la possibilitat de jugar amb tres centrals la té (Juanpe, Bernardo i Bueno), però es queda amb només Gumbau, Terrats i Kebé per al mig del camp. Per tant, una de les possibilitats seria jugar amb una defensa de quatre i un doble pivot, o bé un trivot amb Samu Sáiz per dins. Sigui com sigui, els gironins necessiten transformar les bones sensacions ofertes contra l'Almeria i les estones de control i possessió que van tenir contra el Lugo amb arribades a l'àrea visitant i, sobretot, gols. Si la pilota no entra, sumar els tres punts és impossible.

La setmana ha estat complicada. L'empat contra el Lugo (1-1) ha deixat tocat un vestidor que confiava superar els gallecs per mantenir-se a una distància relativa del play-off. Ara, a 7 punts, tot es veu més fosc. En aquest sentit, la plantilla s'ha reunit aquesta setmana per fer pinya, parlar de la situació i mirar de conjurar-se per, primer de tot, guanyar avui a Las Palmas. No serà fàcil, ni de bon tros. Els canaris arriben a la cita en línia ascendent i després d'empatar contra el Rayo i guanyar a Fuenlabrada. A més a més, la dinàmica del Girona com a visitant no convida a l'optimisme. L'equip no guanya lluny de Montilivi des del desembre quan ho va fer a Albacete (0-2) i des de llavors encadena tres empats Ponferrada, Miranda i Fuenalbrada) i dues derrotes (Tenerife i Mallorca).

Per la seva banda, el Las Palmas confia que una victòria avui dispari les seves possibilitats d'afegir-se al carro d'equips que persegueixen el Rayo. José Mel no pot comptar amb Mesa, Aythami, Loiodice ni Cedrés, per lesió, però sembla que podrà comptar amb un altre home important al mig del camp com Sergio Ruiz. Mel no vol reservar cap futbolistsa per al derbi contra el Tenerife de la setmana que ve, que tots els aficionats canaris tenen assenyalat en vermell. Araujo i Jesé són els dos grans noms d'un Las Palmas que, tot i això, per on fa mal és pels extrems, amb els joves Róber i Peijiño, que són petits dimonis amb la pilota als peus.