Francisco és un home de sang calenta. Passional. D'aquells que viu el futbol amb les polsacions a mil. Al mateix temps, però, el tècnic andalús domina força bé les emocions i sap controlar-les perquè no li juguin males passades. Des de la banqueta, domina la posada en escena. És conscient que la processó va per dins i no és un tècnic que exploti. I això que de motius n'ha tingut sobretot el dia de la final del play-off contra l'Elx el curs passatplay-off i aquesta temporada amb l'allau d'expulsions i accions polèmiques del VAR en contra. De fet, a la banqueta del Girona qui s'endú la palma amb les targetes és el seu ajudant Jose Ortega, que ja n'acumula tres de grogues i una expulsió. Com a futbolista, Francisco tampoc era un home agressiu en el joc ni rondinaire amb els àrbitres. En aquest sentit, en tota la seva carrera com a futbolista professional (415 partits entre Primera, Segona i Segona B), Francisco només va ser expulsat quatre vegades. La més surrealista sens dubte va ser l'última, precisament a l'escenari del partit d'avui, la Nova Creu Alta, en la seva única visita a l'estadi vallesà tant com a jugador com com a entrenador.

Corria el mes de febrer del 2010 i Francisco després d'uns mesos sense equip i a punt de penjar definitivament les botes va acceptar una oferta de l'Oriola, de Segona B, per acabar la temporada. L'andalús hi aterrava després de dos anys dolents i amb impagaments amb el Granada 74 i l'Alacant a Segona A que van acabar en descens.

L'estrena amb el seu nou equip va ser a Sabadell en un partit en què va viure-hi de tot. Aquell dia hi havia a la graderia de la Nova Creu Alta uns íntims amics seus que van anar a veure el partit. «Van venir la Montse, en David, la Mònica i en Pedro. Som molt amics des de fa anys. Ells viatgen molt a Almeria a veure'ns i nosaltres també hem passat alguns dies a Castellar amb la família», explica. Els punts van ser per l'Oriola gràcies a un gol de bandera de Francisco (1-2) que va superar el porter De Navas amb una vaselina de cullera de fora l'àrea. L'andalús va voler compartir l'eufòria pel gol el dia del seu debut amb els seus amics vallesans i va córrer de seguida cap a darrere la banqueta per abraçar-s'hi. «Vaig pujar fins a la graderia amb ells i els vaig fer 40 abraçades. Llavors quan em vaig girar per tornar al camp, l'àrbitre m'esperava amb la targeta groga a la mà. Era la segona... i em va expulsar. Quin debut! Sort que vam guanyar...», relata Francisco que recorda «amb estima tot i l'expulsió» aquella primera visita a Sabadell, a la Nova Creu Alta.