Tot suma. El gol és sempre benvingut. Sigui qui sigui l'autor. Però com més jugadors se sumin a la festa, millor. Montilivi s'ha acostumat a celebrar els de Cristhian Stuani. Acumula alguns anys sent el pitxitxi, tot apareixent en els moments decisius, salvant partits. El que té la seva part positiva i també negativa, per descomptat. Disposar d'un autèntic depredador de l'àrea, i més a Segona, és un avantatge. Al mateix temps, dependre en excès de l'olfacte d'un jugador pot passar factura. Passa el mateix amb els davanters. Si no tenen el dia o la ratxa és negativa, és imprescindible disposar de més recursos. Una segona línia amb arribada, laterals profunds que trepitgin àrea o també centrals poderosos que rematin les accions d'estratègia. I és aquí on patinava més el Girona. Mentre Stuani anava fent, no es trobaven a faltar la resta d'elements. Ara que l'uruguaià no presenta els seus números habituals, sort en té que el gol s'ha repartit. Hi han tornat a treure el cap els defenses. La punteria s'ha afinat de nou des del darrere, cosa més que necessària per anar sumant i no despenjar-se.
Al final no va servir de gaire perquè es va perdre, però a Vallecas qui va donar un bri d'esperança passada la mitja hora va ser Santi Bueno. Cop de cap de llibre a centrada de Gumbau i gol del central, que ja en duu un parell aquesta temporada. L'altre, a la Copa contra el Lugo a Montilivi per passar ronda al tram final de la pròrroga. Fins i tot va marcar contra el Leganés a la Lliga, però el VAR li acabaria jugant una mala passada perquè no va pujar al marcador per un fora de joc més que rigorós. No és Bueno l'únic defensa que ha marcat en el que va de curs. Un altre central, Bernardo Espinosa, també n'ha fet dos. Contra el Las Palmas (1-1) i davant del Castelló (2-1). Tots dos, rematant amb la testa una jugada a pilota aturada. Completen l'estadística dos dels laterals més ofensius que hi ha a la plantilla. Yan Couto va rubricar la remuntada al camp del Las Palmas (1-2), mentre que Enric Franquesa ha vist porta als camps del Castelló (0-1) i Mirandés (3-3).
Són 7 gols, entre Lliga i Copa, els que han fet els actuals defenses del Girona. No ho ha aconseguit encara Juanpe Ramírez, que ha jugat ben poc per culpa de les lesions. Tampoc Jonás Ramalho, que durant la primera volta va vestir de blanc-i-vermell abans de fer les maletes per enrolar-se a l'Osasuna en qualitat de cedit. El mateix els passa a Jordi Calavera i Antonio Luna, de moments secs en aquests registres. Però com a mínim se superen, i de quina manera, les xifres de la passada temporada. Amb una plantilla caríssima i l'objectiu de l'ascens directe marcat des de l'estiu, l'equip va anar sumant i escalant posicions al ritme que marcava Stuani. Des del darrere, cap alegria en forma de gol. Ni un a la Lliga. Només a la Copa va marcar Ignasi Miquel per forçar la pròrroga al camp del Cartagena tot rematant la classificació al temps extra (2-4). Només una diana d'un defensa i gràcies.
Ha sigut l'excepció d'aquests últims anys. Tot i que també és cert que els actuals registren milloren els números de la darrera temporada i també de les dues anteriors. A Primera, el curs del descens (18/19), només es van celebrar 3 gols dels defenses. Bernardo Espinosa, Pedro Alcalá i Jonás Ramalho en van fer un cadascú. S'havia doblat la xifra la temporada de l'estrena a la màxima categoria (17/18), amb 6 gols, però ja en són menys que els d'ara. Juanpe es va destapar amb 5 dianes, sent el central més golejador de Primera. I també hi va col·laborar Alcalá, amb un altre.
El màxim rendiment d'aquesta època més recent arriba a la Segona Divisió, amb Pablo Machín a la banqueta. La defensa hi tenia molt a dir. Se sumava a l'atac i les accions d'estratègia servien per treure molt més suc. L'any que es puja, fins a 10 gols van venir pels homes més endarrerits. Alcalá en va fer 4, dos d'ells al camp del Numància. Un parell van ser obra de Ramalho, els mateixos que va acumular Juanpe. Kiko Olivas i Pablo Maffeo en van fer un cadascú. També 10 se'n van marcar la temporada 15/16, amb un play-off a la butxaca. Kiko Olivas en va comptar la meitat. Florian Lejeune va fer-ne 3, arrodonint els comptes Carlos Clerc i Alcalá.
El sostre arribava el curs 14/15, quan es va fregar l'ascens directe per acabar jugant, i perdent, una promoció dramàtica. Aquella defensa va ser capaç de marcar fins a 15 gols. La més productiva dels últims anys a Girona. Lejeune va marcar-ne un terç. Fins a 5 van ser obra del central francès, ara a la plantilla de l'Alabès. En va fer 4 Richy Álvarez, ja retirat. 2 van ser obra de Ramalho, els mateix que va comptar David Juncà. S'hi van sumar Carles Mas i Miguel Ángel Cifuentes, amb un gol.
Té encara l'equip vuit jornades per davant per anar millorant els seus registres particulars. Tot esperant que encara hi hagi opcions per lluitar per la promoció, encara que el sisè lloc s'hagi allunyat i pugui fer-ho encara més a partir de demà, la defensa té partits per engreixar el seu compte golejador.
El gol, ben repartit
Defenses, migcampistes i també davanters. Menys els porters, aquest any es marca des de totes les posicions. El gol està més repartit que no pas la passada temporada. Són ja 13 els golejadors de la plantilla. Més de la meitat dels futbolistes de l'actual vestidor han vist porteria en algun moment, sigui a la Lliga o també a la Copa. Entre totes dues competicions, el pitxitxi. Un menys, 7, són els que ha fet Cristhian Stuani. Tots dos avantatgen i amb bastant de marge els seus immediats perseguidors. Samu Sáiz ha fet 3 gols, els mateixos que Nahuel Bustos i Valery Fernández. En són 2 els que han aconseguit Bernardo, Pablo Moreno, Santi Bueno, Franquesa, Monchu i Bárcenas. Tanquen aquesta particular classificació Couto i Gumbau, amb un gol cadascú.
