Una de les coses mítiques que havien quedat a Montilivi després dels darrers i exitosos anys del Girona FC era, sense cap mena de dubte, l'esquerra de Granell. El gironí acaparava moltes coses, però sobretot el servei de faltes i de córners, que sovint trobaven el destí correcte.
Però amb la marxa del capità cap a Bolívia, l'equip havia perdut aquesta referència. De fet, ja abans, en els darrers dos exercicis, el Girona FC havia perdut el poder de la pilota aturada i aquesta temporada no n'era una excepció.
El mateix Francisco havia explicat públicament que estava preocupat perquè no trobava llançador per a les jugades a pilota aturada. El problema, segons el tècnic, no era que els centrals o els davanters no trobessin la rematada bona, sinó que la pilota no arribava al lloc idoni.
Però això s'ha arreglat amb l'esquerra de Gumbau. Ni Samu Sáiz, ni Monchu, ni cap altre jugador havien pogut solucionar la mancança que tenien Francisco i l'equip, fins que s'ha trobat Gumbau. De la seva esquerra n'han sortit jugades que han donat rendiment i la mostra més clara, la falta que va posar al cap d'Arnau en el 0-1 d'ahir i el córner que va posar al lloc on havia d'aparèixer Stuani en el 0-2.
I sense saber si és per això o no, el migcampista de Campllong ha estat un dels jugadors que han fet el pas endavant que Francisco també reclamava fa setmanes.
No se li escapa a ningú que el gironí ha estat un dels jugadors més criticats per l'afició en aquestes dues temporades, però de la mateixa manera també és veritat que ha estat un home amb qui sempre han comptat de manera regular Unzué, Pep Lluís Martí i Francisco. I això deu voler dir alguna cosa.
Amb ell i amb el nou sistema de joc, l'equip rutlla com feia temps que no ho feia. Aquest Girona FC ha escrit en els darrers deu partits un ritme que cap rival -a excepció de l'Espanyol- és capaç de seguir, tot i que dilluns de la setmana vinent no es pot permetre el luxe de perdre contra l'Sporting si no vol veure perillar tot el que sembla tenir a la mà.
