Atenció i concentració. «No està fet, no està fet». Segur que aquestes són algunes de les paraules que Francisco ha dirigit cap als seus futbolistes durant els entrenaments d’aquesta setmana. El Girona té l’eliminatòria encarada, el resultat d’anada és favorable, però el Rayo Vallecano buscarà la seva millor versió per aconseguir la remuntada. Demà hi ha una final a Montilivi. És important encarar el partit com a una final a partit únic, jugar amb la mentalitat de buscar la victòria i no especular en el resultat de Vallecas fins que no s’arribi a la part final del matx. Gestionar bé les diferents fases que tindrà el partit serà clau per superar les possibles adversitats que poden sorgir sobre la gespa. Els futbolistes han de mantenir la intensitat i la concentració que han mostrat els darrers partits, han de jugar amb confiança però en cap cas relaxats, només es pot pensar amb l’ascens quan l’àrbitre xiuli el final i l’eliminatòria estigui decidida. El partit requereix un esforç màxim i continuat, l’equip ha demostrat les seves capacitats en aquest sentit i estic convençut que així ho faran.
Domini amb i sense pilota. En el partit d’anada, els jugadors d’Andoni Iraola van mostrar-se molt forts durant la primera mitja hora de joc. L’inici va ser pels madrilenys, que dominaven el control del joc, amb més ritme i intensitat buscaven entrar per bandes i així provocar situacions favorables. El Girona acostumat a jugar amb un carriler per banda, Yan Couto a la dreta i Enric Franquesa a l’esquerra, es trobava a un adversari que li guanyava les superioritats numèriques. Luis Advincula i Isi Palazón eren els atacants del costat dret mentre Fran i Álvaro Garcia entraven per l’esquerra.
L’esquema de tres centrals i tres migcentres serveix per tancar molt bé els passadissos interiors, per evitar les passades de mèrit entre línies i per contrarestar jugades de qualitat dels jugadors que ocupen espais a la zona de perill. El problema es genera quan s’ha de defensar a les bandes tot i que Gerard Gumbau a l’esquerra i Monchu a la dreta fan molt bé les ajudes. Amb pilota, el Girona es mostra molt efectiu. L’equip està en una fase del campionat on no necessita crear moltes ocasions per trobar el gol. En l’eliminatòria de semifinals davant l’Almeria va estar encertat en les dos primeres rematades aconseguint un desequilibri en el marcador en cinc minuts i a l’anada al camp del Rayo Franquesa va fer gol en la primera arribada de la primera part. D’inici el resultat és desfavorable als madrilenys, que hauran d’arriscar jugant en posicions avançades per aconseguir la remuntada.
El partit serà llarg però el Girona ha d’aprofitar els espais que poden deixar els visitants a l’esquena dels centrals o a banda quan s’incorporen els laterals. Mamadou Sylla serà un dels dos davanters que jugaran d’inici i el dubte és si ho farà acompanyat per Nahuel Bustos, Cristhian Stuani o Yoel Bárcenas. El normal seria decantar-se pel davanter de Panamà. Bárcenas ha arribat al tram final de campionat a un nivell de forma molt bo, cal aprofitar la seva mobilitat i canvis de ritme per sorprendre a la defensa visitant per atacar mentre haurà de realitzar la pressió alta a camp contrari per defensar. Stuani pot reservar-se per participar en el tram final de partit, la seva experiència serà decisiva en els minuts on es pot decidir l’ascens.
Control a les àrees. El comportament defensiu que comença per Juan Carlos i continua per la tripleta de centrals que formen Santi Bueno, Juanpe i Arnau Martínez està competint de forma impecable. El Girona ha encaixat 3 gols en els darrers 11 partits. Els dos primers van ser intranscendents a la lliga, un a Logronyo amb 0-4 al marcador i l’altre a Cartagena en un matx on la classificació ja estava decidida. Sabem que el fet de no encaixar no és il·limitat, qualsevol equip que està acostumat a defensar molt bé li arriba algun moment de campionat on té més problemes dels habituals.
Mantenir el bloc defensiu, aconseguir tancar les línies de passada, juntar-se per evitar els moviments de l’adversari, pressionar per condicionar el joc del rival, realitzar les ajudes i cobertures en el moment precís i controlar els futbolistes més desequilibrants del Rayp: aquestes són una suma de premisses imprescindibles per guanyar la final. En atac tant les jugades d’estratègia, els atacs posicionals o els contraatacs que sorgiran han d’executar-se amb la finalitat d’arribar amb garanties a la porteria rival. L’efectivitat per ara és immillorable, un gol obligaria a l’equip d’Iraola a fer-ne tres.
Gestió de les emocions. Per afrontar el partit amb les garanties necessàries que permetin mantenir el màxim nivell competitiu del primer a l’últim minuts, els futbolistes han d’estar preparats per superar qualsevol de les adversitats. És possible que en algunes fases del partit el resultat sigui desfavorable, que els visitants marquin un o fins i tot dos gols. Els gironins han de saber que un gol els pot donar l’ascens i que hauria d’anar molt malament per estar lluny d’un objectiu que estarà a l’abast durant els 90 minuts. Diumenge passat es va saber patir a la primera part quan els madrilenys dominaven el joc i el resultat, l’equip va canviar el signe del partit quan Enric Franquesa va fer l’empat. El cos tècnic del Girona ha treballat la part psicològica durant la setmana. Ara és més important entrenar l’aspecte mental per buscar el control de les emocions que no la tàctica o la preparació física, que ja està assumida.
Estar forts, ser valents, jugar per guanyar, anar a buscar al rival, el convenciment col·lectiu i individual, l’esforç fins al final... Arriba el moment de fer-ho molt bé per tornar a Primera.
