Tot i que hi va haver converses amb Sergi Enrich (Eibar), fitxar un davanter no era el gran objectiu del Girona en l’últim dia del mercat. Tampoc cap lateral dret ni cap migcampista. Era Borja García, i s’aconseguirà. L’acord amb el madrileny, lliure de contracte després d’haver rescindit amb l’Osca dimarts abans de mitjanit, és total i l’anunci podria fer-se avui mateix. Eren tantes les ganes, tant del Girona -Míchel, sobretot- com de Borja de desencallar l’operació, que les dues parts s’han entès de seguida i el de Villaverde tornarà a Montilivi on ha viscut, segurament, els millors anys de la seva carrera esportiva. «Vull que vingui i ell vol venir», deia al matí Míchel, deixant clares les intencions. «Si ve serà un jugador important, ens ajudarà perquè el club i la ciutat valoren molt la seva arribada», afegia.

Borja García aterrarà, doncs, de nou a Girona només una temporada després d’haver estat traspassat al conjunt aragonès per una xifra que no arribava ni de bon tros als dos milions d’euros. Dimarts a la nit, el madrileny va arribar a un acord amb l’Osca per rescindir els dos anys de contracte que encara li restaven a l’Alcoraz i, així, tenia via lliure cap a Girona, que li havia fet forat amb la sortida de Gerard Gumbau.

A Montilivi, Borja García es retrobarà amb una bona colla d’excompanys i també amb Míchel amb qui té una connexió especial gràcies a haver estat companys de vestidor al Rayo Vallecano (2008-11) i també estat a les seves ordres el curs passat a l’Osca. Borja García tornarà doncs a Girona després d’un any molt gris a Primera amb l’Osca. Seduït per jugar a la màxima categoria i per retrobar-se amb Míchel, el madrileny va acceptar l’oferta dels aragonesos. Borja va començar jugant i sent titular indiscutible per a Míchel. Els resultats però, no arribaven i van fer que, amb l’equip cuer la directiva decidís fulminar Míchel i situar Pacheta al seu lloc.

A partir d’aquí va començar el malson de Borja. Ahir en una entrevista a Aragón Radio, el madrileny va sincerar-se. «Vaig venir aquí per Míchel. Havia estat company meu i el seu estil s’assimilava al meu. Un cop va ser destituït se me’n va anar la il·lusió. També va ser culpa meva que, en perdre protagonisme, i passar a ser nul, se n’acabés anant la il·lusió», detallava. Borja García va disputar amb l’Osca un total de 21 partits en què va marcar un sol gol. La trajectòria a Montilivi, en canvi, és més destacada, amb 192 partits i 18 gols en cinc temporades.