Les notes arriben al final de curs i per tant, per valorar amb tots els ingredients possibles la temporada del Girona caldrà esperar encara uns mesos, tot prenent com a referència els resultats, la classificació i les sensacions. De moment, l’inici no ha estat massa positiu. El discurs optimista que es traslladava a l’exterior des del club durant l’estiu no ha contagiat una afició que es resigna amb el que veu. No hi ajuden gens ni mica els números. Ni l’escenari, perquè l’equip és ara quart per la cua i dissabte visita el Lugo, situat un esglaó per sobre. Després de vuit jornades, l’arrencada és de les més fluixes que es recorden i cal remuntar-se una dècada enrere per trobar-ne de pitjors.

La radiografia actual és la següent. Són 8 punts de 24 possibles. Se n’han deixat de sumar 16 quan només s’han celebrat 8 jornades de campionat. Això, en part, perquè el Girona només ha guanyat un parell de partits, contra l’Amorebieta (2-0) i el Valladolid (1-0), a banda d’esgarrapar un parell d’empats amb el Las Palmas (0-0) i l’Oviedo (0-0). La resta, fins a quatre partits més, han acabat amb desfeta: 2-1 a Ponferrada, 1-2 amb l’Sporting, 2-0 al camp del Màlaga i 1-2 davant l’Almeria a l’estadi. Des que l’equip va pujar a Segona el 2008, només una vegada s’han encaixat més derrotes després dels vuit primers partits.

Va ser el 2010, amb Raúl Agné a la banqueta, quan es van sumar 7 dels primers 24 punts i cinc van ser les ensopegades. I un altre cop, en tot aquest temps, les desfetes han ascendit fins a quatre com ara. Tot just fa dos cursos, amb Unzué d’entrenador. La Lliga 19/20 s’inaugurava amb una plantilla molt més cara i uns resultats massa irregulars. Van ser 10 punts de 24, més que no pas ara, però també quatre derrotes. No se’n van encaixar tantes el 2011 i el 2009, però l’inici va ser encara pitjor que l’actual. Només 6 punts amb Agné i van ser 7 dos anys abans, amb un Cristóbal Parralo que va durar ben poc.