La jugada va ser perfecta, això és indiscutible. Pilota penjada a l’àrea des del costat dret per Aleix Garcia, l’habitual en aquesta mena d’accions. Arnau apareixent des del darrere, guanyant la partida a tothom i cedint l’esfèrica a l’altre pal, deixant venut al porter Fernando. I Bernardo, entrant amb tot per enviar-la al fons de la porteria. Un bon gol, executat a la perfecció, que va fer esclatar Montilivi i li va donar esperances durant uns minuts, abans que la maquinària de l’Almeria tornés a funcionar de nou i fes tocar a tothom de peus a terra. Perquè això és el que hi ha ara mateix. Un Girona que no se’n surt, que fa el que pot i ofereix un grapat de mancances que no es poden tapar amb una bona actitud i una gran dosi d’intensitat. Falla l’equip en moltes facetes i és per això que ara mateix es troba en descens. Una de les més flagrants és la seva manca de presència en atac. Les ocasions es compten amb els dits d’una mà i els gols arriben quan arriben. Fa un mes que no es marca de jugada; n’han caigut només un parell en accions a pilota aturada. Un escenari preocupant i que hauria de servir per treure les primeres conclusions.

Umar Sadiq se’n va anar dilluns de Montilivi amb tres punts a la motxilla i un altre gol en el seu compte particular. Ja en duu sis, tants com n’ha marcat el Girona després de vuit partits. El resum és fàcil de digerir: l’Almeria disposa d’un atacant amb majúscules i d’infinits recursos per fer mal, mentre que Míchel té el que té i, pel que s’ha vist fins ara, les alternatives a dalt no acaben de donar massa bons resultats. Ja fa un any, amb un altre entrenador i més ingredients al vestidor, la història era similar. Es feien molt pocs gols, tot i que el rumb es va redreçar a la segona volta. De moment, l’equip només n’ha fet mitja dotzena en vuit jornades. Un botí escàs. Quina és la radiografia? Un parell de guspires de Nahuel Bustos, el típic cop de cap marca de la casa de Cristhian Stuani i una fuetada de Pol Lozano. D’aquest últim ja en fa un mes. D’ençà, els gironins han vist porta dos cops més i tots dos en accions a pilota aturada. De jugada, res de res.

L’últim mes

El 12 de setembre, aigua a Màlaga. Dia per oblidar i sense marcar (2-0). El 18 del mateix mes es va guanyar el Valladolid a l’estadi gràcies a una diana en solitari de Stuani des del punt de penal (1-0). Vuit dies més tard, d’Oviedo es marxava amb un punt i un únic xut entre pals, el de Samu Saiz al temps de descompte (0-0). I dilluns, desfeta amb l’Almeria i el gol de Bernardo, que naixia en una falta lateral (1-2). La rematada del central va ser, curiosament, l’única que va anar ben dirigida en més de 90 minuts. Per tant, l’última vegada que el Girona anotava després d’una jugada va ser el 3 de setembre. Ha passat un mes i els números s’encallen.

Ha perdut presència en atac l’equip després d’aquest últim mercat d’estiu. Mamadou Sylla ja no hi és. Se’l va vendre a l’Alabès. El pitxitxi de la darrera temporada va fer 11 gols i va signar unes quantes assistències. Ara ja no el tens. Tampoc Yoel Bárcenas, un futbolista intermitent, però autor de 4 gols, alguns d’ells decisius, com el de la victòria al camp de l’Oviedo o la diana que va obrir la golejada contra l’Almeria en les semifinals del play-off. De l’any passat continuen Cristhian Stuani, Nahuel Bustos i un Pablo Moreno a qui encara gairebé ni se l’ha vist. En atac, poca cosa més perquè el jove Darío Sarmiento de moment no ha explotat i amb Álex Baena passa tres quarts del mateix. Dos futbolistes joves i amb projecció, però sense l’experiència de Sylla o Bárcenas, ara a d’altres clubs.

Amb molt de toc, passades constants i més possessió que d’altres anys, aquest Girona és ben inofensiu. Si no fa gols és perquè gairebé no xuta. Ho fa menys que els seus rivals. És el tercer equip que acumula menys rematades de tota la Segona Divisió. N’ha fet 61 i 27 d’elles han anat entre els tres pals. Si s’han disputat vuit jornades, això vol dir que l’equip xuta a porta 3,4 cops per partit. Molt poc. Només Saragossa i Alcorcón han marcat menys gols: cinc. Calca els números el Burgos, amb sis. La resta de rivals superen aquestes xifres. «Si necessitem nou oportunitats per fer un gol, n’haurem de fer més. Hem de ser més intensos. No tenim la vareta màgica, però sí recursos per fer mal. Per moments dominem, tot i que això no es tradueix en ocasions de gol». L’anàlisi de Míchel de dilluns passat. Un discurs que va repetint, i això que la lliga tampoc fa pas massa que ha començat.