Un altre dilluns, sí. Un altre més, on els aficionats gironins estaran enganxats a la pantalla per veure i seguir el seu equip. No, avui el Girona no trepitja la verda gespa d’un Montilivi, on últimament la festivitat i el convit estan a l’ordre del dia i ningú vol perdre’s els partits del seu equip com a local. Per arrodonir el triomf de la setmana passada contra el Cartagena (2-0) on es va contemplar el millor Girona del que va de curs, l’equip haurà de conquerir i fer-se amo del Reale Arena, llar de la Reial Societat B. L’històric Sanse, que va tastar la Segona Divisió a principis dels 60. Només un parell de cursos, un vist i no vist, això sí. Amb un grapat de baixes i l’habitual ajuda del filial, el Girona es trobarà amb un conjunt ben jove, dinàmic i al que li agrada tractar amb cura la pilota. Arriba radiant el filial basc després de guanyar l’Sporting al Molinón la passada jornada (0-1). El rival d’avui navega per la part baixa de la classificació i salvar-se és l’objectiu prioritari, però té els seus arguments i perills. Deixant de banda els complexos de l’edat, intenta jugar al futbol amb la possessió com a millor arma. Ho fa amb un dels estendards del futbol estatal dels últims anys, Xabi Alonso, com a pedra angular des de la banqueta. Els resultats que col·lecciona no són pas els millors, però les sensacions que deixen partit rere partit no són pas del tot negatives.
Divuitens en la classificació, els cadells de Xabi Alonso pengen d’un fil i fan malabars per intentar no caure en posicions de descens. Els seus 17 punts són els mateixos que posseeix el Fuenlabrada, equip limítrof que marca l’infern que comporta baixar a Primera RFEF. Malgrat disposar ara mateix de quatre punts menys que el Girona -qui és catorzè amb 21-, pocs són els rivals de la categoria que poden presumir d’haver perforat una de les millors defenses dels conjunts de la part baixa de la classificació. El filial de la Reial Societat ha encaixat 18 gols. Fer-ne, això sí, tampoc en fan gaires perquè en sumen 15. Això juga a favor dels gironins, com també que els d’Alonso no se n’acaben de sortir a casa. És el segon pitjor local de tota la Lliga. Només han guanyat un partit al Reale Arena, contra el Leganés i el dia que s’obria la temporada. Tres empats i quatre derrotes completen l’expedient a casa amb un pobre nombre de gols marcats (5) pels nou encaixats.
Antics precedents
Segurament que no siguin pocs els que recorden els quatre partits on el Girona i la Reial Societat es van veure les cares en el dolç periple per Primera Divisió. En cap, el conjunt gironí va ser capaç de treure els tres punts (3 empats i 1 derrota). O quan, un prematur Antoine Griezmann, qui ja feia dolçors amb la pilota, va visitar Montilivi a Segona. Totes aquestes dates precursores van ser contra el primer equip txuri urdin. Per a trobar un duel amb el filial cal remuntar-se al 1992, a Segona B. En aquella temporada el balanç final va ser d’una victòria del Girona a casa (3-1) i una derrota fora (3-2). Anteriorment, i com primer precedent entre tots dos equips, en la temporada 1987-1988, els gironins no van ser capaços d’aconseguir res de profit dels dos duels on va perdre 4-2 i 1-2. De fet, els blanc-i-vermells mai no han guanyat a Anoeta, ara anomenat Reale Arena i amb un aspecte prodigiós. Avui, i amb l’embranzida aconseguida per haver vençut el Cartagena a casa amb un dels millors partits del curs, el Girona té l’oportunitat d’esquinçar totes les estadístiques acumulades.
