Ara sí. El Girona ja pot menjar els torrons tranquil. L’empat de l’Oviedo al camp del Fuenlabrada (0-0) va confirmar ahir que els de Míchel Sánchez tanquen la primera volta en posicions de play-off d’ascens, després d’atrapar el sisè lloc divendres passat amb la gran victòria contra el Burgos (3-1). El resultat dels asturians i la derrota de Las Palmas davant l’Eibar (0-1) els permeten mantenir-se en la zona de promoció d’ascens amb 31 punts, els mateixos que els canaris però amb el goal average a favor (29). Mentre que l’ascens directe queda a 8 punts, el descens s’allunya a 11. Qui ho anava a dir quan aquesta temporada els gironins van ser-hi. A Montilivi s’ha passat de la desesperació a l’ambició. Perquè veient com juga l’equip, la il·lusió de l’afició s’ha disparat de cara a la segona volta.
Al final, ha sigut qüestió de tenir paciència. I confiança. Els dubtes van començar a sorgir a l’inici de curs perquè el Girona no acabava de tocar la tecla. Només havien passat les cinc primeres jornades, quan els de Míchel van situar-se per primer cop en descens com a conseqüència de les tres derrotes consecutives amb el Ponferradina (2-1), Sporting (1-2) i Màlaga (2-0). Una altra mala ratxa com aquesta contra l’Almeria (1-2), Lugo (1-0) i Osca (1-3) van agreujar la situació amb un equip que semblava haver perdut el rumb. O el pitjor, no ser capaç de trobar-lo. El punt d’inflexió, però, va arribar contra els aragonesos, tot i perdre, amb el canvi de sistema. La defensa de tres centrals que tant caracteritza el conjunt blanc-i-vermell. «És el Girona que jo vull», deia convençut Míchel. La idea del tècnic no havia canviat, però l’equip havia trobat el mètode per desenvolupar-la alhora que els jugadors explotaven. Com Arnau, Jairo o Valery amb recorregut per les bandes, Juan Carlos iniciant el joc, el desequilibri de Baena o Samu Saiz, el desplegament defensiu d’Aleix Garcia... Per no parlar dels gols d’Stuani, pitxitxi de Segona amb 14 dianes. Entre d’altres. Des que van abandonar el descens amb una victòria al Fernando Torres (1-2), que ja no han tornat a ser-hi.
Tothom rema en la mateixa direcció, per la qual cosa Míchel no té una demanda específica per reforçar una posició en concret. El que sí que té clar és que si sorgeix l’oportunitat de «millorar» la plantilla, la direcció esportiva treballarà per tancar l’operació. A part, sap que sempre pot recórrer als nanos del filial. El tècnic hi confia, per això ja n’ha fet debutar un bon grapat: Ureña, Gabri, Artero, Dawda, etc. El pas endavant del Girona, que s’ha convertit en el segon millor equip de les darreres nou jornades (per darrere el líder Almeria), sumant 19 punts de 27 possibles, és una realitat, malgrat els maldecaps que han comportat les baixes. Sobretot, per les lesions de gravetat de jugadors com Borja García, Sarmiento, Terrats i Moreno. El mitjapunta madrileny ja està recuperat i, si aconsegueix trobar la seva millor versió, el seu retorn serà un argument més per al conjunt gironí.
Un altre motiu de celebració és que l’afició ha pogut acompanyar el Girona en el seu creixement a la classificació. Montilivi s’està convertint en un estadi difícil per als rivals amb quatre victòries consecutives: Alcorcón (3-1), Cartagena (2-0), Leganés (3-0) i Burgos (3-1). L’última va servir per tancar l’any i la primera volta. En aquest sentit, els gironins tanquen la primera part del curs amb 9 triomfs, 4 empats i 8 derrotes. La reacció de l’equip, i veure que alguns dels rivals directes fallen, conviden a l’optimisme si el Girona manté el ritme. Després de les vacances de Nadal, els de Míchel tornaran a la feina el dilluns 27 per preparar el partit davant l’Osca (2 de gener, 18.15 h) i tota la resta. Amb Copa inclosa. El gener fa pujada i caldrà estar a l’alçada.
