Ofegats per la dràstica reducció d’ingressos arran de la pandèmia, els clubs van trobar en la via plantejada per LaLliga com la solució als seus mals. L’ens que presideix Javier Tebas va arribar a un acord amb el fons d’inversió CVC per vendre l’11% del seu negoci a una societat externa. L’entesa va ser beneïda per la gran majoria dels clubs de LaLliga que, gràcies a això poden respirar una mica econòmicament. Això sí, Barça, Madrid iAthletic, no s’hi han adherit. El pacte feia que els clubs de la Lliga rebessin uns diners de CVC que havien d’anar destinats a «inversions estratègiques». És a dir, el 70% de la partida ha de ser per a millorar infrastructures, un 15% per a eixugar deute i l’altre 15% per al límit salarial. Al Girona li correspon una mica més de 30 milions d’euros en total. El 15% d’aquesta xifra, entre 4 i 5 milions d’euros no va ser inclosa al límit salarial de l’estiu per a la plantilla i es va començar la temporada amb el marge més baix de tota la categoria (3’98 milions d’euros). El club, tanmateix, comptava amb un permís especial de la Lliga per sobrepassar-se per haver baixat de Primera fa poc temps i arrossegar encara sous i estructures de la màxima categoria i tenir liquidesa. Ara, un cop la Lliga ha actualitzat els nous límits salarials després del mercat d’hivern, el Girona ha passat de cop a augmentar-lo en 5’37 milions més i deixar-lo en un total de 9’35 milions. Una xifra, que inclou la partida de CVC i que és força més real de la presentada a l’estiu pel que fa al valor de la plantilla, cos tècnic i tota l’estructura del futbol base.

L’inesperat descens a Segona Divisió de la temporada 2018-19 va ser traumàtic per a l’economia del Girona. Encara ho va ser més però, quedar-se a les portes de tornar a Primera la temporada següent en el play-off contra l’Elx quan l’equip comptava amb l’ajuda que dóna Lalliga als equips que baixen i era la plantilla més potent de la categoria. El curs passat, en la segona temporada consecutiva a Segona, van començar a aparèixer els problemes per quadrar els números de la plantilla. La direcció esportiva, amb Francisco Rodríguez inclòs, va haver de fer mans i mànigues per fitxar jugadors el darrer dia del mercat d’estiu i, a més a més, va veure com a l’hivern perdia Ramalho sense que arribés cap substitut. Tot i això, l’equip va plantar-se a la final d’un play-off que va tenir el mateix desenllaç negatiu que l’anterior. L’ampliació de capital impulsada pels propietaris per valor d’uns 20 milions va anar d’allò més bé per fer gairebé net de deute. Una petita part sí que va anar al límit salarial però el Girona, enguany, va començar el curs amb el marge més baix de tots els equips. El club, de totes maneres, comptava encara amb el permís de LaLliga de sobrepassar-lo, i a més a més, no va incloure, a diferència de pràcticament tota la resta, la partida de CVC a la xifra oficial de 3’98 milions.

Ara, un cop comptabilitzades totes les operacions dels equips al mercat d’hivern, la Lliga ha tornat a fer públics els límits salarials i el Girona ha passat de 3’98 a 9’35 perquè ja ha introduït als comptes els diners de CVC. En tot cas i malgrat que el límit salarial que el Girona pot destinar a plantilla, cos tècnic i futbol base, sigui de 9’35 milions d’euros, això no vol dir que el club l’hagi fet servir tot. De fet, a Montilivi aquest gener tan sols han arribat Iván Martín cedit pel Vila-real i Víctor Sánchez, que estava lliure. Dos jugadors pels quals el club ha necessitat una petitíssima part dels diners rebuts pel fons d’inversió.

El Girona ha passat, doncs, de ser l’últim de Segona a estar a la zona tranquil·la del rànquing de límits salarials de la categoria. En aquest sentit, els gironins són el club que més ha millorat el límit salarial d’estiu a hivern. De fet, és l’únic que l’ha augmentat exponencialment. A part del Girona, només l’Osca, que ha passat de 18,66 a 19,77 milions, ha superat el milió d’euros de diferència, en aquest nou rànquing. La resta d’equips l’han augmentat uns quants centenars de milers d’euros sense arribar al milió. El Valladolid, que puja 790.000 euros ha estat el que més s’hi ha acostat. El rànquing l’encapçalen els mateixos equips que jo ha ho feien al final del mercat d’estiu com són dels dels descendits de Primera Divisió: Eibar (30’15 milions) i el Valladolid (20’82). El tercer millor límit salarial de la categoria el té el Leganés, amb 26’44 milions. Al grup capdavanter s’hi afegeix l’Osca (19’77) i llavors ja ve un paquet d’equips que es mou en una forquilla d’entre 12 i 9 milions entre els quals hi ha el Girona i també el Tenerife, l’Almeria o l’Oviedo, entre altres.