Com la nit i el dia. Un posat ben seriós, el de Nahuel Bustos el passat estiu, durant la presentació oficial de la segona etapa al Girona. Poques paraules i gairebé cap somriure. Res a veure amb l’expressió d’ahir. L’argentí, el mateix que fa uns mesos, ha paït a les mil meravelles el partit de dissabte a Las Palmas. Segurament, la seva millor actuació des que vesteix la samarreta blanc-i-vermella. Ha necessitat una temporada i mitja per atrapar una versió que fa patxoca. Aquest curs li està servint per engreixar les minses xifres de l’anterior i ja acumula set gols. Els dos últims, al Gran Canaria, on va ser titular i alhora clau per explicar la remuntada dels de Míchel. Li va tocar parlar amb els mitjans i es va mostrar feliç, distès, alegre. Ni punt de comparació amb la seva versió més trista, apàtica. La d’uns mesos enrere. S’afanyava a explicar que és «maco» viure una cosa així. No és pas indiscutible, però per fi les coses sembla que rutllen. Ara bé, s’animava també a «treballar» i a «tocar de peus amb el terra», com ha fet fins ara, perquè fer volar coloms seria potser massa agosarat. Tot recordant els moments «difícils» que li ha tocat viure, sobretot l’última temporada, és aquí on aplaudia el suport dels seus companys, dels treballadors del club i alhora dels aficionats. La clau per mirar endavant. I no, en cap moment ha cregut que s’hagi sigut injust amb ell pel seu rendiment, malgrat les crítiques que més d’una vegada li ha tocar sentir o fins i tot llegir. «Aquestes coses em serveixen per tirar endavant i millorar». De moment, sembla que així és.

«Estem tots molt contents. Venim de fer un bon treball al camp del Las Palmas que ens va permetre sumar els tres punts. Estem bé, però mantenint la idea d’anar partit a partit. Estem preparant cada dia la visita de l’Eivissa i de nou intentarem guanyar. Aconseguir-ho seria molt important per a nosaltres».

«Ara m’està tocant fer més gols i a títol personal, així és més maco. Però res canvia, seguirem treballant, fent-ho amb molta calma i tocant de peus a terra amb l’objectiu de millorar. És l’única manera de donar el millor de mi mateix, pel bé sempre de l’equip».

«Sí, hi ha hagut moments en els quals he marcat molts menys gols i també he jugat poc. Però llavors és quan he tingut el suport dels meus companys, del cos tècnic i també de tota la gent del Girona, sobretot els aficionats. M’han mostrat sempre el seu suport i això és el que m’ha permès tirar endavant. Ja passen aquestes coses a l’esport i sempre s’ha d’estar preparat».

«L’entrenament, el dia a dia... El treball sempre dona els seus fruits. M’han ajudat molt els meus companys i totes les persones d’aquest club, que sempre m’han aportat alguna cosa. Gràcies a Déu he pogut ser titular i vinc de fer dos gols. Això sempre és important. Intentem anar tots junts i estar units».

«No, no ho crec. De fet la gent està per aquestes coses. Per criticar i per pressionar. Això als futbolistes ens serveix per fer un pas endavant i aportar més coses. Ens permet treure les situacions endavant. És veritat també que vinc del meu primer any a Europa i això sempre passa factura. Tot el que he viscut m’ha servit per seguir treballant i millorant».

«S’hi viu molt bé! Tenir en Cristhian al davant em serveix per aprendre moltíssim cada dia. És una persona que t’ensenya coses que d’altres no et poden ensenyar. A més som veïns, per dir-ho d’alguna manera, perquè ell és uruguaià i jo argentí. Em dona un cop de mà i jo l’intento mirar per aprendre molt d’ell».

«Sabem que el míster sempre intenta fer el millor possible perquè l’equip vagi bé. Si em toca jugar, doncs perfecte. I si el que em toca és descansar i començar des de la banqueta, doncs també. Jo intentaré donar el meu suport des d’on sigui necessari».

«El que tinc clar és que el meu objectiu és intentar seguir aportant tot el que pugui el que resta de temporada. És molt important per a l’equip. Em serveix també per rectificar un any, el passat, que no em va anar massa bé. Seguiré treballant i sempre intentant estar tranquil. No em menjo pas el cap, per dir-ho d’alguna manera, sinó que a continuar com fins ara».