Quan Juan Carlos, Juanpe, Santi Bueno i Arnau Martínez són els millors del partit; quan el porter rival, Cristian Álvarez, només ha d’intervenir una vegada en tot l’encontre i a més a més és al minut vuitanta-cinc, queda clar que la derrota per 1-0 no es pot considerar ni injusta ni immerescuda. I a tot això, caldria afegir-hi la imatge trista de joc de l’equip per segona setmana consecutiva, fet davant del qual a hores d’ara hom es pot plantejar-se si els partits contra el Màlaga i el Saragossa són fruit de la casualitat o el començament d’una dinàmica que res té a veure amb el joc que va portar l’equip a enfilar-se als primers jocs de la taula de classificació.

Tot i el resultat negatiu, la jornada només podria ser valorada positivament si avui l’Almeria perd el seu partit, malgrat que aleshores, entraria una sensació de recança per l’oportunitat perduda. Més enllà d’això, si els andalusos guanyen el seu encontre, l’ascens directe tornarà a quedar a tres partits de distància i, a manca de set jornades, sí que serà definitivament el moment de preparar-se per a les eliminatòries d’ascens.

Preparació que desconec com es farà a nivell intern, però que seria bo centrar-la, en gran part, a recuperar l’equip a nivell físic perquè encarar quatre partits extres un cop acabada la fase regular, ja de per si prou llarga, pot ser un dels grans elements a l’hora de jugar-se l’ascens.

Treure gaire més valoracions del partit d’ahir potser no cal, perquè si hem de ser sincers cauríem estrepitosament en el desànim general. El joc ofensiu es va estavellar contra una bona proposta defensiva aragonesa i, en aquesta ocasió, ni la competitivitat mostrada una setmana abans contra el Màlaga, va permetre lluitar per sumar algun punt.

Aquesta serà una setmana llarga, però amb un objectiu clar. Tornar a guanyar i convèncer en el pròxim compromís, a Montilivi, contra el filial de la Reial Societat, un equip, que recordem-ho arribarà ocupant posicions de descens a Primera RFEF. No s’hi valdran excuses.