«Setién m’ha donat la seguretat de saber que soc jugador de Primera»

Ramon Terrats (Barcelona, 2000) va demanar al Girona sortir en el mercat d’hivern per buscar els minuts i la confiança que no tenia amb Míchel. El tècnic va deixar-lo marxar per anar cedit al filial del Vila-real. El que ningú s’esperava és que el seu rendiment seria tan alt que acabaria sent titular al primer equip i jugaria a Europa.

Com s’ho ha fet per passar de ser suplent al Girona a titular al Vila-real?

Quan ets suplent l’únic que vols és jugar. El canvi ha estat enorme perquè jo venia aquí per poder ajudar i tenir minuts al Vila-real B, però al final una situació de lesions m’ha donat l’oportunitat de pujar al primer equip on m’hi he quedat. Estar al costat de jugadors tan importants com Lo Celso, Capoue, Parejo, Baena, Manu Trigueros, etc., i veure que a vegades estic per davant s’ha d’assimilar. Ho aprofito al màxim.

S’esperava jugar al primer equip?

Òbviament, no. Ni em plantejava l’opció de poder pujar al primer equip. Vaig arribar al filial sabent que tindria l’oportunitat perquè venia de Primera i la majoria de jugadors de la plantilla són nous a la categoria, a part que jo ja portava dos anys a Segona. Em vaig notar amb confiança des del principi, adonant-me que estava a un ritme superior en la categoria. Tot i així, no m’esperava pujar al primer equip. Al final només han estat quatre partits amb el filial, però ara mateix la meva prioritat és sentir-me bé, estar tranquil perquè sempre tindré minuts (tant si es queda al primer equip com si torna al filial) i continuar progressant igual.

Estic molt bé, amb confiança. Entre jugar a Primera i a Conference League... Ni en el millor dels meus somnis

Com se sent a Primera? Amb el Girona no va poder conèixer-la amb regularitat.

Molt bé. Entre Primera i la Conference League... Ni en el millor dels meus somnis. El canvi ha estat enorme. A part que quan jugues tens més repercussió, no només a l’equip sinó mediàtica. He de saber separar-ho per quedar-ne al marge, però a tothom li agrada que l’elogiïn. M’estan dient coses molt positives. Des de petit que jo sempre havia volgut jugar a Primera. Passar a fer-ho del Girona al Vila-real, que és un club tan gran -per jugadors, per pressupost, per haver estat a la Champions, per entitat...-, és molt enriquidor. Tot això es nota des de dins.

Com és la relació amb Quique Setién? Creu que va ser valent confiant en vostè per suplir la baixa de Coquelin?

La relació amb ell és molt i molt bona. M’ha donat la confiança que necessitava per saber i veure que puc jugar a Primera. Abans a Girona, no la tenia... És l’entrenador que ha fet que tot això sigui possible.

Què té Quique Setién que no tingui Míchel perquè pugui ser titular a Primera?

Crec que es podria dir que busquen el mateix amb el seu estil de joc: tenir la pilota és un aspecte que em beneficia. Els dos confien molt amb els joves, però crec que Quique no té por d’escollir un xaval que puja del filial i rendeix al primer partit. Després al segon també ho vaig fer bé, contra el Betis vaig donar una assistència... No li importa deixar a qualsevol jugador a la banqueta per posar a qui creu oportú. Els resultats acompanyen, tot i que el futbol va de rendiment. Míchel també ens ha repetit sempre que no hi ha edat per rendir. L’exemple més clar és el cas d’Arnau al Girona, que durant tota la temporada està sent dels millors i té 19 anys.

Ha coincidit amb Álex Baena. Sempre va bé conèixer algú dins del vestidor, no?

Sí. Em va ajudar amb tot des de l’inici: explicant-me com anaven les coses i guiant-me perquè el filial i el primer equip són dos móns completament diferents. Tenir algú al vestuari a qui li tinc confiança també m’ha donat més seguretat. Al final he arribat a dos llocs nous i he hagut de crear relacions amb els dos, quan estàs tan poc amb un i comences amb un altre costa una mica.

Com és el dia a dia en un club d’aquest nivell?

Al primer equip, hi ha noms a tenir en compte. Recordo que al principi m’impactava mirar al meu voltant i veure campions del món (Foyth, Lo Celso), jugadors habituals a la Champions... Tinc molt respecte cap a tots, mai em creuré més que ningú per jugar o no, a més a més que són molt bona gent. Tenir la participació que estic tenint i el meu rendiment a l’equip també m’està servint perquè ells confiïn en mi. Quan pots ajudar-los al camp, ells t’ajuden tant a dins com a fora. Si tenen aquesta seguretat per part teva, tot és molt més fàcil. Crec que és la clau.

A sobre, s’ha guanyat ràpidament l’estima de l’afició grogueta...

A Girona sempre m’he considerat una persona molt estimada per tothom, no sé perquè hauria de ser diferent aquí. El rendiment ha fet que agradi més a la gent i tot sigui més fàcil, però jo sempre he respectat i agraït molt el suport de l’afició. M’agrada ser amable i quan puc intento aturar-me per si algun nen vol una fotografia o una firma. Per mi és important que s’adonin que no som extraterrestres. Els futbolistes som persones normals i també fem coses normals. Aquesta és la meva essència i el que m’ha ensenyat la meva família.

La relació entre el Girona i el Vila-real és tan bona com sembla?

Sí. Abans de poder marxar a Vila-real vaig tenir altres opcions, però la bona relació que hi ha entre el Girona i el Vila-real va fer que jo pogués venir cap aquí. Si no, crec que el Girona no m’hauria deixat marxar. El Vila-real és un club molt gran i això pot afavorir al Girona. Iván Martín porta dos anys molt bons, Baena també va destacar la temporada passada... És recíproc.

El Vila-real pot ser un bon mirall per al Girona?

I tant. El Vila-real està on està perquè fa molt temps que fa les coses bé. El Girona, òbviament, igual. L’ajuda del grup City beneficia al club a l’hora de créixer sobretot per la situació que té: estem a Primera, amb un gran míster i un bon director esportiu, hi ha jugadors importants... Com diuen, seguirem fent història.

Fa anys va rebutjar al Madrid per quedar-se a Girona. Què va canviar aquest cop?

Aleshores, jo estava al filial i tot just començava en el món professional amb el primer equip. Renovar amb el Girona (contracte fins al 2024) va ser la millor decisió que he pres mai, sens dubte. Però ara és diferent. Soc jugador del primer equip, tinc més experiència i tenia menys participació de la que volia. Aquest canvi ens anava bé tant a mi com al club. No em puc queixar perquè m’estan anant bé les coses. I crec que el Girona tampoc perquè la temporada que ve, quan torni, estaré en el meu millor moment. Estic vivint situacions que m’ajuden a créixer com a jugador.

Jo mateix dubtava de mi i pensava si tenia el nivell, si valia... Ara tot és diferent

A part de tenir els minuts que buscava, ha trobat el lloc per assentar-se a Primera?

No va només de minuts. Necessitava tenir la seguretat de saber que soc jugador de Primera. Com que no jugava mai, era difícil. Jo mateix dubtava de mi i pensava si tenia el nivell, si valia... Ara tot és diferent. Estic jugant a Primera i m’he adonat que puc fer-ho a un nivell molt alt. Tinc la talla, i a Girona mai ho hagués pensat. M’he sorprès del què puc fer. En el futur arribaré a Girona i diré: aquí estic jo. Vull fer un pas endavant.

Com va viure aquella situació? Si no era per lesió, era molt difícil per no dir impossible treure del mig del camp a Oriol Romeu i Aleix Garcia.

Era impossible. Em porto súper bé amb els dos i des de fora he après un munt tant d’ells. Per com són com a persones i com a jugadors. Ara bé, jo no ho vaig passar bé en aquell moment. Era feliç perquè estava amb el Girona a Primera, però no com volia. Futbolísticament va ser dur, sobretot perquè no tenia la confiança que creia que m’havia de donar el míster. La meva situació actual és immillorable. M’anirà bé per al curs vinent perquè, en principi, l’Oriol i l’Aleix seguiran.

Va demanar vostè sortir del Girona?

A l’estiu vaig reunir-me amb el club perquè la idea era que jo sortís, però el nivell que vaig mostrar durant la pretemporada va fer canviar d’opinió a la direcció esportiva. Si tinc alguna cosa positiva, és que puc adaptar-me en diverses posicions. Fins i tot, vaig fer de central. Jo també em volia quedar per viure l’experiència a Primera amb el Girona. Tornaria a prendre la mateixa decisió, malgrat el mal moment de no jugar gaire. Durant el període del mercat d’hivern, vaig reunir-me diverses vegades amb en Quique (Cárcel) i en Míchel per comentar-los que no estava còmode ni bé. Al final ja no era una qüestió futbolística, és que no estava bé mentalment. No tenia forces per seguir perquè sabia que era impossible canviar l’opinió del míster. Ara per exemple, amb la baixa d’Aleix, crec que tampoc hauria entrat i abans hauria triat l’Iván perquè no estaria amb confiança. Per això, vaig demanar sortir. Per mi Míchel és una persona que m’ha ajudat moltíssim i ho continua fent, li puc explicar la meva vida personal deixant el futbol a banda o anar a fer un cafè. Sempre em recorda que va ser molt bona persona deixant-me sortir. És veritat. Soc al Vila-real gràcies a en Míchel i en Quique. Els estic molt agraït.

Segueix l’actualitat del Girona?

Allà hi tinc els meus amics. Continuem tenint una relació brutal amb l’Arnau i en Valery, però trobo a faltar anar junts a l’entrenament o els riures que ens fèiem. Segueixo l’equip i intento mirar tots els partits sempre que no coincideixin amb els meus. Al final, jo continuo sent del Girona i tot el que li passi em repercuteix. Aquesta temporada es necessitaran molts punts per salvar-se, però si l’equip continua amb la mateixa línia de tota la temporada ho trauran endavant. Poden mantenir-se perfectament perquè dominen els partits i molts cops són superiors a equips en principi més top.

És de l’Espanyol. Serà especial el partit d’aquest dissabte? Com va viure el derbi a l’RCDE Stadium?

Sí, no me’l perdré. L’anada va ser molt emocionant. Sabia que tenia la família a la grada i a sobre jugava d’inici per la sanció d’Oriol. Estava molt feliç. En aquell moment la meva situació era molt dura i vaig sentir alliberació. Jugar allà sempre ha sigut un somni. Ho havia fet amb Francisco però era en l’època Covid i no hi havia públic a les grades. Ho vaig notar molt.

El Girona exhaureix les entrades pel derbi de dissabte contra l’Espanyol

És cert que si arriba als deu partits amb el primer equip, ja no podrà baixar al filial i el Vila-real haurà d’aplicar l’opció de compra?

No en tinc ni idea, de veritat. Però crec que en una cessió això no és possible. Ningú m’ha dit res en cap moment, tampoc em preocupa. Només penso en jugar i res més. També en el futur, és clar, encara que no depèn de mi. No em posaré trist si no torno aGirona ni si marxo del Vila-real. Estaré encantat amb les dues situacions perquè les dues són molt bones. El que vull és jugar a Primera. I també vull el millor per mi, pel Vil-real i pel Girona. El meu objectiu era sortir per recuperar la confiança i així el curs següent tenir més participació i ser més important.

Subscriu-te per seguir llegint