Míchel encapçala la línia continuista a les banquetes de Primera

En futbol, l’entrenador és una figura tant elogiada quan les coses van bé com martiritzada quan els resultats no arriben. Si tot rutlla, un tècnic pot arribar a marcar una època en un club i convertir-se en llegenda;per contra, si l’equip no tira, l’entrenador és la peça més fràgil a l’hora de destituir. Quatre mals resultats consecutius poden acabar amb la trajectòria d’un tècnic en un club si els directius es deixen endur pels nervis. Sense anar gaire lluny, la temporada passada hi va haver una dotzena de destitucions a Primera Divisió, amb equips que van repetir dues, el Sevilla, i tres vegades, l’Elx, durant el curs. 

A una setmana que la majoria d’equips comencin la pretemporada, totes les banquetes estan ocupades i només hi ha tres cares noves. Els únics clubs que canvien d’entrenador respecte al que va acabar la temporada passada són el Celta de Vigo, l’Almeria i el Rayo Vallecano. Els gallecs han sorprès amb la contractació del veterà Rafa Benítez, amb passat a l’Everton, Madrid o Liverpool, entre altres, l’Almeria ha triat Vicente Moreno per suplir Rubi, mentre que els madrilenys han recorregut a Francisco Rodríguez com a recanvi d’Andoni Iraola. Aquestes seran les tres úniques cares noves a les banquetes de Primera Divisió. La resta d’entrenadors, van acabar la temporada passada amb els seus clubs. 

A Montilivi, Míchel Sánchez encetarà al seu tercer curs al capdavant del Girona i es convertirà en el primer entrenador del conjunt gironí que repeteix a la màxima categoria. El tècnic madrileny acumula ja noranta partits a la banqueta del Girona, un més dels que va dirigir amb el Rayo, el seu primer club. L’antiguitat de Míchel és extraordinària a Montilivi d’ençà de l’època de Pablo Machín, que s’hi va estar quatre cursos i mig. A Primera Divisió, tanmateix, hi ha una bona colla d’entrenadors que fa temps que són els amos de la banqueta. Diego Pablo Simeone (Atlètic), que va arribar al conjunt matalasser al 2011, és el més antic. Carlo Ancelotti (Reial Madrid), Manuel Pellegrini (Betis), Ernesto Valverde (Athletic Club), Jagoba Arrasate (Osasuna) o Imanol Alguacil (Reial Societat) fa més temps que entrenen els seus equips que Míchel. 

D’entre els que començaran el nou exercici, un total de cin van arribar-hi per apagar focs la temporada passada. José Bordalás va tornar al Getafe en el lloc de Quique Sánchez Flores, Paco López ho va fer al Granada a Segona en substitució d’Aitor Karanka, Jose Luis Mendilibar va ocupar el lloc de César Sampaoli -que abans havia substituït Julen Lopetegui- al Sevilla i Quique Setién va aterrar a Vila-real arran de la sortida d’Unai Emery cap a l’Aston Villa anglès. 

Pel que fa als nous inquilins de les banquetes d’Almeria, Rayo Vallecano i Celta de Vigo, serà especial sense cap mena de dubte el duel del Girona contra el conjunt madrileny pel retrobament amb Francisco Rodríguez. D’ençà que el tècnic andalús va deixar el Girona l’estiu del 2021 després dos intents d’ascens frustrats contra Elx i Rayo, el tècnic no ha tornat a coincidir amb el conjunt blanc-i-vermell. El duel entre el Girona i el Rayo a Montilivi serà al febrer, després que al novembre el Girona hagi visitat Vallecas. Amb Vicente Moreno, el Girona ja hi té un bon historial i s’hi ha enfrontat uns quants cops tant quan dirigia l’Espanyol, com al Mallorca, al Nàstic de Tarragona o al Xerez. Per contra, el duel contra Rafa Benítez (Celta de Vigo) és inèdit a la història del Giron. El preparador madrileny, amb un palmarès impressionant, no s’ha enfrontat mai al conjunt gironí, que afegirà un nou entrenador rival al seu currículum històric.