La retirada del gran capità

Ja fa una mica més de cinc anys d’aquell 12 de maig de 2018 quan Eloi Amagat va acomiadar-se entre llàgrimes del Girona, el club de la seva vida, pel qual s’ha sacrificat, ha lluitat i ho ha donat tot des de ben petit. Contra el València, va ser el seu darrer partit a Montilivi -malgrat que més tard hi tornaria vestint la samarreta de l’Olot per enfrontar-se al filial blanc-i-vermell a Tercera Divisió. Ha contribuït, i molt, per a què a dia d’avui els gironins puguem gaudir de l’equip a Primera Divisió. És l’únic futbolista que hi ha estat a Tercera, Segona B, Segona A i Primera. També hi era al futbol base. I els pocs cops que no hi ha sigut van ser a contracor, esforçant-se al màxim per tornar. Forma part de l’escut, així com exemplifica a la perfecció allò que tots ens imaginem quan sentim dir orgull gironí. És per això que un dels anuncis més importants, i transcendentals, de la seva carrera l’havia de fer a Montilivi. A casa. Eloi Amagat ha anunciat aquest migdia en un emotiu vídeo publicat a Twitter i Instagram que penja les botes als 38 anys.

«Sincerament, no sé per on començar. Em venen al cap masses moments. Decidir-ho i acceptar-ho no m’ha estat fàcil, però avui sento que toca posar punt final a la meva etapa com a futbolista. Fa 30 anys, un nen innocent però ple d’il·lusió, somiava amb ser futbolista. Avui, puc dir que aquell somni s’ha fet realitat. Sobretot, un somni amb el club de la meva vida, el club de casa meva: el meu Girona. Amb 19 anys, a Montilivi, el dia que debutava a la Copa del Rei ja vaig sentir que la nostra relació seria màgica i especial. Ha estat un camí llarg, vaig haver de marxar diverses vegades. Palafrugell, Gavà, Llagostera... Però sempre amb l’únic objectiu de poder tornar algun dia a casa. Em sento un afortunat d’haver pogut viure la transformació del club, l’explosió de l’orgull gironí que tant sento i que, per fi, els gironins i gironines siguin del Girona. Com si fos ahir, recordo aquell partit contra el Deportivo. També els desenllaços del Lugo, Saragossa i Osasuna que ens van fer més forts a tots. Però, per sobre els altres, recordo aquell 4 de juny de 2017 on junts vam tocar el cel. El Girona pujava a Primera Divisió i jo ho feia al costat de companys que s’han convertit en família per sempre. Debutar a Primera Divisió amb el Girona, a Montilivi, ser un dels capitans durant anys. Ni aquell nen petit s’havia atrevit a somiar tot això. L’últim adeu va arribar i una vegada més em vau fer sentir valorat i estimat. Afició, mai podré tornar-vos tot el que m’heu donat en aquest viatge. Valoro haver jugat a Nova York i, sobretot, acabar la meva etapa en un club com l’Olot. Però avui torno al meu lloc preferit, a Montilivi, per dir adeu a la meva carrera com a futbolista. Ara, ja més gran, segueixo somiant en tornar algun dia».

Malgrat la dificultat de resumir el que ha significat la seva carrera en els 2:20 minuts que dura el vídeo, ho ha aconseguit. La retirada del «gran capità» ha impactat al futbol gironí i també arreu de Catalunya. Lluny d’aquí, destaquen el seu pas pel Llorca i pel New York City amb una aventura americana a la MLS. Eloi Amagat deixa de jugar, tot i que la seva passió pel futbol es manté. De la mateixa manera que el seu amor pel Girona. Qui sap si mai es retrobaran de nou.