El Girona no afluixa (0-1)

Si algú es pensava que amb la derrota contra el Madrid el Girona es començaria a desinflar, anava ben equivocat. Ni va ser el partit més lluït ni el més agraït, però els de Míchel van endur-se els tres punts de Cadis i continuen instal·lats en un núvol. I amb vint-i-dos punts en nou jornades, qui sap si ja va sent hora d’esborrar del diccionari de l’aficionat blanc-i-vermell la paraula «anècdota» i començar a valorar superlativament el que està fent un Girona que ahir va aconseguir la quarta victòria consecutiva fora de casa. Sí, el partit va estar marcat per l’expulsió de Machís als deu minuts, tanmateix, el nivell de competitivitat i intensitat del Cadis van fer que gairebé no es notés. Va costar i va caler picar pedra fins que Aleix Garcia, amb un xut de fora l’àrea a la segona part va acabar amb la resistència local. A partir d’aquí, els de Míchel van perdonar la sentència i al final, lògicament, es va patir un xic. Tampoc tant, perquè el Girona s’ha fet gran i ara no es deixa empatar partits que té guanyats. 

L’àrbitre va ser el gran protagonista dels primers minuts d’un partit que va començar d’allò més mogut pel que fa a targetes. Després d’una groga a Alcaraz i una altra a Aleix Garcia, Martínez Munuera va enviar als vestidors Machís per una dura entrada a Herrera al mig del camp. El jugador local va passar-se de frenada amb la cama alçada i va deixar el seu equip en inferioritat Amb un home més abans del quart d’hora de joc, el partit havia de fer baixada per al Girona que tenia l’oportunitat d’exhibir-se si era capaç de trobar el joc que havia fet durant aquest gran inici de temporada. Tot i això, els de Míchel, precipitats amb la pilota i encomanats per les aturades constants del joc que buscava el Cadis, no van saber-ho fer. Un parell de cops de cap forçats de Yangel Herrera van ser les aproximacions més perilloses d’un Girona que va demanar un penal de Fali a Dovbyk que ni l’àrbitre ni el VAR van voler considerar.

L’entrada d’Iván Martín pel lesionat Tsygankov va ser l’únic canvi a l’onze respecte al que havia perdut contra el Madrid. Això va fer que l’equip sortís amb una línia de quatre al darrere amb Èric Garcia de lateral. Sense Machís, la banda dreta de l’atac del Girona era una autopista per a un Couto que tenia l’ocasió de lluir-se i celebrar la seva internacionalitat absoluta. El brasiler, tanmateix, no estava tan fi com altres dies. Tampoc Savinho, molt marcat, ni Dovbyk entraven en joc i Míchel es desesperava a la banda veient com la pilota no circulava amb velocitat per generar espais. A l’àrea gironina, només un embolic amb la pilota de Gazzaniga va suposar un ensurt per als gironins. Ni en els deu minuts d’afegit de la primera part, els de Míchel van tenir la fluïdesa ni la convicció per trobar la manera de fer mal a un Cadis que veia com ja tenia mitja feina feta a la mitja part. No pas tota.

El Girona havia llençat mitja hora llarga de superioritat però tenia tota la segona part per calmar-se i esmenar-ho. No va fer canvis Míchel. Només un parell d’indicacions. Tenir més pausa, moure la pilota i, com que el Cadis tenia la defensa molt poblada, xutar a porteria des de fora l’àrea. Vet aquí. El tècnic la va clavar i el Girona va canviar de cara a la segona part. Un contracop entre Savinho i Dovbyk que va acabar amb un xut del brasiler desviat per Ledesma a córner va ser el primer avís. Al segon, Aleix Garcia no perdonaria. El d’Ulldecona va rebre una pilota a la frontal de l’àrea i la va clavar lluny de l’abast del porter local per obrir la llauna.

El Girona havia trobat el premi. El 0-1 donava tranquil·litat als gironins i, de retruc, obligava el Cadis a sortir de la cova. Això, d’entrada havia d’afavorir el joc dels gironins, que començarien a trobar espais a l’esquena de la defensa local. Calia rematar la feina amb un segon gol que acabés amb les esperances dels andalusos de poder empatar. Pablo Torre estar a punt d’aconseguir fer el segon en una acció en què va rematar a mans de Ledesma quan tenia Stuani sol. Si bé Torre tenia línia de xut, no es va estalviar l’esbroncada de l’uruguaià. També Valery va fregar el segon en un altre xut des de la frontal que va sortir fora per poc. A partir d’aquí, el Cadis va fer entrar tota l’artillera Guardiola, Negredo, Sobrino i també va avançar Fali per buscar el gol a la desesperada. Van ser minuts de neguit i temor que alguna pilota penjada a l’àrea de Gazzaniga acabés amb un disgust. Ja en l’afegit, a punt va estar de fer el gol de l’ex, Javi Hernández.

Ibrahima Kébé reapareix quasi un any i mig després

Amb el partit embogit i el Cadis envalentonat penjant pilotes a l’àrea de Gazzaniga a l’espera que algun dels cinc davanters centres que tenia en cacés alguna, Míchel va mirar d’aturar el setge. El tècnic madrileny va fer entrar al camp Juanpe, per reforçar l’eix de la defensa, i Ibrahima Kébé, al mig del camp. El centrecampista malià entrava al minut vuitanta-vuit nerviós però d’allò més refet per dins. El seu somriure al final del partit el delatava. Havien estat gairebé disset mesos de calvari per culpa d’una lesió al menisc del genoll de la que es va operar al mes de juny del 2022, pocs dies abans que l’equip celebrés l’ascens a Primera Divisió a Tenerife.

Ahir van ser tan sols deu minutets, dos de temps reglamentari és els vuit d’afegit. Estava nerviós, lògicament, i la primera pilota que va tocar la va perdre. En la segona, va veure targeta groga. De totes maneres, es va anar asserenant amb els minutsi al final va acabar guanyant pilotes decisives i imposant-se en duels individuals amb els jugadors del Cadis que van ajudar a assegurar la victòria del Girona. Amb Solís lesionat, a partir d’ara, Kébé pot ser una alternativa més per a Míchel al pivot. m.b. cadis

Recupera el minut a minut: