El Girona es guanya el dret a seure a la taula dels grans líders d’Europa

Situem-nos. Mitjans de juliol. Oriol Romeu se n’acaba d’anar al Barça, Castellanos ha signat pel Lazio i Riquelme no vol tornar perquè es vol quedar a l’Atlètic de Madrid. Ha començat la pretemporada. A Montilivi es respira calma, però Míchel està neguitós perquè no li arriben els recanvis. En un exercici d’imaginació, repartim folis en blanc a una colla d’aficionats de totes les franges d’edat del Girona perquè escriguin on volen que estigui l’equip després del primer terç de Lliga (13 jornades). El resultat d’aquesta ficció és que, molt probablement, ni el més optimista dels optimistes hauria escrit la realitat en què viu el Girona. Potser el més eixelebrat hauria escrit «Europa» al paper i algun altre «zona tranquil·la», però «líder en solitari amb 34 punts, màxims golejadors de la Lliga, un coixí de 10 punts sobre el cinquè, de 13 amb el setè i de 27 respecte al descens», ben segur que cap. Aquesta és la realitat d’un Girona convertit en la gran sensació de la Lliga i que tothom enamorat amb el seu futbol. Un joc i una idea que reflecteixen el pensament futbolístic de Míchel, el director d’aquesta orquestra. El Girona, doncs, està per davant del Barça i el Madrid i menja a la mateixa taula dels grans líders de les principals competicions d’Europa: Manchester City, Inter de Milà, París Saint Germain, Bayer Leverkusen o Benfica, entre altres.

La Lliga espanyola és la competició on més jornades s’han disputat abans d’aquesta segona interrupció pels partits internacionals. Traient el PSV Eindhoven que ho ha guanyat tot fins ara, hom podria pensar que, com que a LaLliga s’ha jugat una jornada més, el Girona és el líder d’Europa amb més punts. No ben bé. De fet, només el Bayer Leverkusen té una projecció de punts més alt que els gironins. El conjunt que entrena el basc Xabi Alonso suma 31 punts en onze jornades i, per tant, sí que podria superar el Girona si guanyés dos partits més. La resta, Inter, Benfica i Saint Gilloise l’igualen o l’igualarien mentre que City i PSG estarien per sota dels 34 punts dels gironins si guanyessin el partit que els resta per arribar a les tretze jornades. Tots, potser llevat del Saint-Gilloise són clubs de reconeguda experiència continental i aspirants al títol, tot al contrari que el Girona, que tot just viu la seva quarta temporada a Primera Divisió. 

El Leverkusen, amb 31 punts en onze jornades, és el líder europeu amb més bons números: onze victòries, un empat i cap derrota. També el més golejador (34 gols). Rere seu s’hi situa el Girona i per sota queda la resta. A la Premier League, el germà gran, el Manchester City no està dominant amb mà de ferro la competició com ha fet altres cops. Els de Pep Guardiola sumen 28 punts -només un més que Liverpool i Arsenal- en dotze jornades i ja han perdut dos partits. Tampoc el PSG de Luis Enrique es passeja a França. Amb 27 punts en dotze jornades, l’equip que lidera Kyllian Mbappé només té un punt més que el Niça i ja ha cedit una derrota i tres empats. A Itàlia, l’Inter (31 punts) manté un interessant duel amb el Juventus (29). De la mateixa manera que el City, el PSG i també el Leverkusen, els neroazzurri són clars aspirants al títol cada temporada. També el Benfica a Portugal, que suma 28 punts en onze jornades. Menció especial per al PSV, que domina amb una autoritat insultant l’Eredivise als Països Baixos (36 punts de 36 possibles). 

Tot plegat doncs permet veure el Girona protagonista enmig de les anàlisis dels millors equips d’Europa. De moment, el club via Míchel, Cárcel, Geli i ara també Ferran Soriano, ja es marca classificar-se per Europa com a objectiu. Aspirar al títol? Per ambició no serà. Ni al vestidor i ni entre l’afició. I és que si avui repartim un foli en blanc entre els seguidors i els preguntem on serà el Girona a final de curs, les respostes serien diferents del juliol.