El Girona haurà de saber patir per poder somriure a Getafe

Segon a la classificació amb seixanta-dos puntarros i amb un coixí de nou respecte al cinquè, la situació que viu el Girona a deu jornades pel final de la competició és més que idíl·lica. No li falta raó a Míchel quan recorda que l’equip està per davant de dos quartfinalistes de la Champions League com el Barça i l’Atlètic de Madrid. I de setze equips més, caldria no oblidar. La victòria convincent contra l’Osasuna (2-0) de la darrera jornada va suposar un pas més cap a aquest objectiu tan llaminer i engrescador que és aconseguir, per primera vegada a la història, un dels bitllets per a la Lliga de Campions. L’equip hi és pel bon camí, és clar. Encara que es vingui de perdre a Palma en un mal partit (1-0) en l’última sortida i que tampoc s’hagi esgarrapat res de positiu dels altres dos darrers desplaçaments, a Bilbao (3-2) i Madrid (4-0), a més a més de quedar eliminat de la Copa també a Mallorca (3-2). Quatre derrotes consecutives que evidencien que lluny de Montilivi s’ha perdut aquella màgia i que el Girona no és el visitant temible que havia estat. No obstant això, les dues victòries contra Rayo i Osasuna han demostrat que l’equip continua amb espurna i, sobretot, fam d’assolir el gran repte. No serà fàcil, és clar que no. I més quan hi ha baixes. L’equip ho ha patit i avui a Getafe hi tornarà. Míchel no podrà comptar amb Tsygankov , amb esquinç de grau 1 al genoll, ni amb David López, amb problemes musculars. Tots dos s’afegeixen a les baixes conegudes de Borja García, Villa, Artero i Roca.

Que ningú s’esperi una catifa vermella avui al Coliseum perquè el Girona talli la mala ratxa a fora. Tot al contrari. Tocarà suar fort la cansalada, rebre, córrer i, sobretot, ser més que mai el Girona per mirar de tornar de Getafe amb quelcom de positiu. Els madrilenys plantejaran un partit físic, intens i alhora travat per ofegar el Girona. Res que no es conegui dels equips de José Bordalás, l’antítesi futbolística de Míchel. El partit d’avui és d’aquells rúfols, que poden fer mandra de jugar per tot el que espera a la gespa, segurament no gaire humida, del camp. El repte és abstenir-se’n i ser el Girona. Per fer-ho, Míchel dubta com suplir les dues baixes. Couto serà titular; el dubte és saber si al lateral o a l’extrem. Si actua en defensa, Valery o Pablo Torre podrien tenir opcions d’entrar a l’equip. A la sala de màquines, Aleix Garcia ha recuperat la seva millor versió i amb Iván Martín hi tindran molt a dir per mirar de desembossar el partit a través de la possessió. Portu es mantindrà l’onze amb l’al·licient extra de marcar contra el seu ex, mentre que Dovbyk intentarà trencar l’estadística que diu que no marca des de fa vuit partits, des del hat-trick al Sevilla el 21 de gener. 

Els elogis de Bordalás 

Mentrestant, el Getafe té la sensible baixa del seu pitxitxi, Borja Mayoral, lesionat de gravetat al genoll, a més a més de la d’Arambarri, de llarga durada. Per la seva banda, el central Alderete és dubte. Mentrestant, ahir Bordalás subratllava la gran temporada del Girona i elogiava la tasca de Míchel. «Potser ens pensàvem que això del Girona seria flor d’un dia, que duraria poc i és una realitat. Cal valorar-ho. Té molt de mèrit que estigui en la situació en què està, lluitant pel campionat. Molt de mèrit tant de l’entrenador com de l’equip. Míchel és un magnífic entrenador i ho està demostrant», deia ahir Bordalás. El tècnic alacantí això sí, deixava anar, entre línies, l’ombra del City quan recordava que el conjunt gironí té «grans professionals amb una xarxa d’scouting que treballa per tothom».