Vostè segur que fa temps que no baixa fins a la Jonquera, perquè per anar-hi se n´ha de tenir ganes. Generalment passem per l´autopista i, si no ets camioner, macarró o empresari de l´hostaleria o de la construcció, allà no hi tens res a fer. Hi ha pobles que viuen castigats constantment pels avatars de la història i de la geografia. Aquest és el cas de la Jonquera, un poble que fou de l´Alt Empordà i que ara no és res més que una pústula purulenta en el cul de Catalunya.
supermercats d´alcohol, botigues de tabacs, sex shops, bars de meuques i cases de putes. Tot un decorat que sembla més aviat de l´oest americà que de l´Europa neta i civilitzada del segle XXI. Què han fet les administracions aquests darrers anys a la Jonquera? On han anat a parar els diners dels contribuents? La frontera sempre ha estat refugi de gent sospitosa i a la Jonquera, ens agradi o no, hi continua havent frontera, una frontera polsosa, escrostonada i bruta, amb policies malgirbats i dubtosos que no sé què busquen als passavolants, perquè la feina la tenen a casa, al seu voltant. Els gironins hem oblidat gairebé l´existència mateixa d´aquest poble; l´autopista ens l´amaga, ens l´estalvia, però la realitat segueix allà i tard o d´hora cometem l´error de passar-hi i aleshores quedem astorats; el mateix que ens passa quan visitem algun poble de la Costa Brava i se´ns esborra ràpidament la imatge idíl·lica, planiana, que encara dormia en algun racó de la nostra memòria. Aquest és el nostre país?, la nostra pàtria? No ho sé, però en tot cas la Jonquera és la porta d´entrada de Catalunya i d´Espanya per a molta gent, i si ja a l´entrada els oferim aquest espectacle, no sé de què ens podem queixar després quan els turistes s´emborratxen pels carrers de Lloret, de Roses o de Platja d´Aro. És l´oferta turística del nostre país: sexe, alcohol i preus tirats. La Jonquera és símptoma i metàfora a la vegada d´una societat en decadència -la catalana-, una societat que es vol emmirallar amb les societats més avançades, però que a l´hora de la veritat encara té molt per aprendre.
