Darrerament hi ha coses que em criden l'atenció i per les quals no tinc resposta. Reconec la importància de les xarxes socials i les seves coses positives. Diuen que qui no està present a la xarxa no existeix. Personalment, no hi estic d'acord, perquè l'esforç necessari per complir amb aquesta presència és molt important comparat amb els presumptes beneficis obtinguts. Resseguint el fil de les converses a les xarxes, en general, els comentaris tenen poc valor, igual que el "safareig" ben portat. És ben cert també que idolatrem la immediatesa de la informació i per això ens fa sentir-nos connectats. Però sabem el preu que paguem per aquestes tecnologies? El temps invertit realment ens val la pena? El Twitter i el Facebook, que en un primer moment em van fascinar per l'obertura en l'espai i temps, després em va col·lapsar. Pel matí, seguint les tertúlies de la ràdio de camí a la feina, escolto l'enorme quantitat de persones que es mantenen connectades en un intercanvi constant d'informació. Jo penso que aquestes persones no deuen treballar a aquelles hores. També penso que són moltes les que no treballen o, el que em preocupa més, es connecten a la xarxa en horari laboral. Celebro que hi hagi tantes persones eficients que poden treballar i estar seguint les xarxes socials alhora. Un misteri per resoldre.
Fumar és un dels altres petits misteris que té la ciència del treball. No hi ha empresa que no tingui treballadors fumadors. Aquests gaudeixen d'aquell cigarret que en altres èpoques cremaven des de la taula de treball estant. Ara han de sortir al carrer un parell o tres vegades al llarg del torn laboral. Pots veure-hi sempre les mateixes persones, tal com correspon a la naturalesa humana del fumador, a les mateixes hores i en grup. Poques vegades és un acte individual tal com es correspon amb una funció social. Uns fumen, d'altres estan connectats a les xarxes socials i uns quants combinen les dues coses. Temps perdut entre les activitats que res tenen a veure amb la feina i que representen un nombre important de minuts al llarg de la jornada. Som un país treballador, en contra del que pensa l'Angela Merkel, molt eficaços i eficients si ens atenem a la distribució de totes les activitats laborals quan interactuen amb l'accés a les xarxes i el fum. O potser això ens fa la vida més passable i com a conseqüència d'aquesta felicitat induïda som més productius. Misteri.
