Quan arriben aquests últims dies de desembre i cau el darrer full del calendari, ens adonem que el temps passa i que nosaltres anem seguint, en equilibri precari, fent surf damunt l'onada. Abans d'esclafar-nos definitivament contra les roques o que se'ns mengi un tauró, mirem cap enrere i veiem tot allò que ha estat el 2012, i el que no. Escoltem els resums dels telenotícies, llegim els diaris i desitgem que comenci d'una vegada l'any nou, encara que només sigui per canviar de tema.

Any nou i nou govern. Hem passat ràpidament del govern del millors al govern dels fidels. Aquest 2013 veurem quina serà la propera jugada, la propera retallada, el proper desencís. Les banderes estelades continuaran onejant damunt dels caps -dels uns i dels altres-, els tertulians aniran vociferant a preu fet i els articles dels diaris s'ompliran de paraules vanes. Arribarà un nou onze de setembre i haurem de sortir novament al carrer per demanar allò que és evident: el dret a decidir.

Potser algun president de diputació dimitirà, sempre ens quedarà aquest lleu consol. Altra cosa és que la fiscalia ens arribi a alegrar algun dia amb les fineses del seu ofici, ja se sap que els polítics, quan llisquen pel fang de la corrupció, s'escolen com una anguila. Però durant aquest any que arriba segur que les paraules "corrupció", "prostitució" i "alcohol" continuaran lligades indefectiblement al topònim "la Jonquera". En les mans dels seus habitants, i dels seus comerciants, estarà començar-hi a lluitar en contra.

El futbol anirà bé, només faltaria. El Barça seguirà instal·lat entre nosaltres i els noms dels seus jugadors xiularan en les nostres orelles com el vapor de la vàlvula de seguretat d'una olla a pressió. Celebrarem gols, victòries, copes i oblidarem el present que ens encotilla. Algun dia també nevarà, més o menys, i alçarem il·lusionats la vista cap al cel. Algú es fotografiarà davant el paisatge blanc amb la samarreta del Barça. El temps passarà de pressa, passaran les fulles dels calendaris i algú també quedarà pel camí, perquè la vida és així i no tothom és campió de surf.