La comunitat de les Adoratrius de Girona clou avui una història social i religiosa de 121 anys a la ciutat. La manca de vocacions ha provocat que la presència de la comunitat a l'Eixample sigui inviable i que la direcció provincial optés pel tancament i el trasllat de les religioses. No obstant, la residència d'estudiants, que han estat gestionant en els darrers anys, continuarà funcionant però sota la coordinació de la iniciativa privada. En aquests darrers dies, hi hagut tres germanes. Maria Dolors Cuffí (la més gran, amb 88 anys) i Concepción Cervantes marxen a Saragossa. I María José Estévez es queda a Girona per una raó familiar. La marxa de religioses s'ha anat realitzant en les darreres setmanes. La comunitat estava formada, en la darrera etapa, per vuit monges que, des del juliol, han començat a residir en els nous destins: Valladolid, Alacant, Àvila i Bilbao. El convent antic de les Adoratrius estava situat en una illa del carrer de Joan Maragall, que, per situar-la, anava des del carrer del Bisbe Lorenzana i fins a la ronda de Sant Antoni Maria Claret (abans carrer del Doctor Robert), i forma part del record, per la centralitat, del paisatge urbà de molts gironins.

L'actual comunitat ha viscut en un edific, que va entrar en funcionament el 1990 després de l'enderroc de l'antic complex (afectat per un pla urbanístic), amb entrada al carrer de Sant Antoni Maria Claret. El mateix lloc que l'històric. Les religioses han estat, en aquests darrers dies, empaquetant allò que s'emporten i atenent les nombroses mostres d'afecte de persones vinculades a la comunitat. En aquest sentit, un grup va iniciar recentment una campanya de recollida de signatures a fi de demanar que les religioses es poguessin quedar a Girona. Van reunir unes 300 adhesions. Tanmateix, tot i que a contracor, la direcció provincial de la congregació no ha pogut modificar la seva decisió. Alhora, tècnics estan portant a terme les millores necessàries en la residència abans de l'inici del curs 2013-14 a la Universitat de Girona (UdG). Un allotjament que ha estat acollint una quarantena de noies en el darrer curs. L'ambient a la comunitat conjuga, el dia del comiat, un cert desencant per haver de marxar de la ciutat i el suau record d'anècdotes i casos concrets, amb episodis bons i altres amb més tensió, sobretot, en una tasca social (especialitzada en noies que vivien en situació de vulneribilitat) coneguda per molts gironins.

Vessant social

En referència a l'edifici que va estar formant part del paisatge urbà de l'ara Eixample gironí, el cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, explica, en un article publicat a la Revista de Girona a propòsit del centenari de la comunitat (commemorat el1992), que el convent havia conjugat les funcions d'espai per les vessants socials i religiosa, i havia estat partícip d'esdeveniments històrics, bàsicament, de la Guerra Civil i postguerra. Tot i que l'orde religiós va començar amb una escola, esdeveniments posteriors en va provocar el cessament d'aquesta activitat el 1916 i, anys més tard, l'impuls d'un projecte d'atenció educativa a noies obreres, en una època en què "l'analfabetisme era encara un mal endèmic", tal com expressa Mirambell, amb classes adaptades als horaris de les fàbriques. Del 1912 i fins al 1930, el convent va ser un noviciat. També el lloc del Centre Eucarístic Diocesà, la celebració d'exercicis espirituals i presó (a la Guerra Civil i la postguerra), d'entre altres. Amb decisions, en aquesta darrera funció, que no van agradar gens ni a l'orde ni al Bisbat de Girona.

Actualment, les Adoratrius, una congregació nascuda el1856 a Madrid, vinculen vora un miler de religioses amb presència en països d'Europa, América, Àsia i Àfrica.