L'Ajuntament de Girona ha seleccionat 55 pisos que són propietat d'entitats bancàries amb l'objectiu d'ampliar la borsa de lloguer social. Tots aquests immobles estan buits i han passat en mans dels bancs després d'un procés d'execució hipotecària. El consistori ha demanat a la Generalitat poder exercir el dret de tanteig i retracte perquè tots aquells que siguin aptes i que el pressupost permeti comprar-los, passin a ser públics i es destinin a famílies necessitades. Com a balanç, des de principis d'any, l'Ajuntament ha invertit uns 22.000 euros per llogar albergs, hostals o pisos turístics per poder atendre a dinou famílies que ho necessiten. Segons l'alcaldessa de Girona Marta Madrenas, un altre dels objectius és destinar-ne una part als joves que vulguin emancipar-se o a les persones grans que se'ls acabi el lloguer i no puguin pagar el nou preu que reclamen els propietaris.
La possibilitat d'exercir el dret de tanteig i retracte s'inclou dins un decret llei que la Generalitat va aprovar ara fa tres anys. Preveu que tant el Govern com els ajuntaments puguin fer-ne ús per comprar pisos procedents d'execucions hipotecàries; és a dir, habitatges que ara per ara són propietat dels bancs. Arreu de Catalunya, la mesura s'estén a 234 municipis on hi ha demanda acreditada d'habitatge social (entre els quals, es troba Girona). Aquesta abasta tots aquells pisos que han passat a pertànyer als bancs després de l'abril del 2008. Cada vegada que una entitat vol vendre un d'aquests habitatges, primer ha de comunicar-ho a la Generalitat. Aleshores, Govern i municipis tenen preferència per adquirir-lo i destinar-lo a lloguer social.
A Girona, l'Ajuntament calcula que hi ha 155 pisos sobre els quals podria exercir el dret de tanteig i retracte. D'aquests, n'ha seleccionat 55 (en funció de la situació, l'estat de l'immoble i el preu). En aquests moments, el consistori ja ha comunicat a la Generalitat la intenció de comprar tots aquells que pugui mitjançant aquesta fórmula. Per aquest motiu, l'Ajuntament ja ha reservat partides específiques als pressupostos. Primer, els tècnics municipals aniran visitant els immobles per avaluar-ne l'estat in situ. I després, els pisos s'aniran comprant en funció del preu i de les reformes que calgui fer. A mesura que es vagin adquirint, passaran a ser públics i es destinaran a lloguer social. Actualment, l'Oficina Municipal d'Habitatge de Girona gestiona 263 pisos. D'aquests, 110 es destinen a lloguer social i 73 més a programes d'inclusió (oferint una llar de manera temporal a persones o famílies que es trobin en situacions d'exclusió social). Dins aquesta borsa, hi ha també 56 pisos de protecció oficial i 24 habitatges amb lloguers de renda antiga (procedents de Patrimoni). En paral·lel, per fer front a situacions d'emergència, l'Ajuntament de Girona ha destinat aquest any 22.115 euros per llogar habitacions en albergs, hostals, hotels o bé pisos turístics. Aquesta acció ha permès donar resposta i atendre dinou famílies que s'havien quedat sense llar i necessitaven un sostre amb urgència.
Atenció a joves i a gent gran
En paral·lel a la voluntat d'atendre situacions de vulnerabilitat i emergència, Madrenas també afirma que el dèficit d'habitatge que viu la ciutat no pot deixar de banda dos col·lectius: els joves i la gent gran. Per una banda, l'alcaldessa vol oferir lloguers assequibles per als joves que vulguin independitzar-se. I per l'altra, vol ajudar a la gent gran que pateix un augment de la quota d'habitatge en acabar-se els lloguers de renda antiga. Madrenas reitera que la problemàtica de l'habitatge és «el principal repte» al qual s'enfronten els ajuntaments de Catalunya. I pel que fa a Girona, subratlla que l'objectiu és oferir «solucions reals» amb el nou Pacte Local per a l'Habitatge, que es vol enllestir al primer trimestre de l'any que ve i que s'allargarà fins al 2029.
