«Aquest projecte està cridat a tenir un gran èxit perquè la creació 3D té aplicacions en camps inacabables. No hi ha a Europa un altre centre com aquest». Aquestes paraules les pronunciava Carles Puigdemont el 20 de juny de 2012 i es referia al centre especialitzat Bloom situat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Era el dia de la seva inauguració. Set anys després i malgrat les grans expectatives, el centre està tancat; mentre va estar en funcionament no va aconseguir autofinançar-se i l'Ajuntament, que en va ser el principal impulsor, té un problema entre mans a causa de la desaparició de material de l'equipament.

Així es desprèn en un decret d'alcaldia del desembre passat en què la tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Glòria Plana, demanava a la Fundació del Parc Científic i Tecnològic que «requereixi al senyor Richard Hebert [en el seu moment director del Bloom] el retorn a les instal·lacions del projecte Clúster TIC-Mèdia dels materials retirats per aquest segons li consta a l'administrador concursal del Parc Tecnològic i alhora proporcioni una relació detallada d'aquests».

Sospites de l'oposició

D'aquesta manera es confirmen les sospites que dos grups municipals a l'oposició (PSC i CUP) tenien des de feia mesos. El decret d'alcaldia del desembre passat, sustentat per un informe de l'administrador concursal del Parc, ha posat al descobert el que fins ara només era una possibilitat: la pèrdua de material. La CUP va revelar l'existència del decret al ple de dilluns al vespre i el PSC va afegir les dades que coneix fins ara. (Veure peça adjunta).

Els dos partits havien formulat diverses preguntes per escrit a l'equip de govern i la portaveu socialista, Sílvia Paneque, fins i tot havia donat a conèixer la possible desaparició a la Policia Local. En una bateria de preguntes entrades a l'Ajuntament al juny de l'any passat, Paneque assegurava que «el nostre grup es va interessar per l'estat d'aquest projecte i fins i tot vàrem fer arribar aquesta informació a la Policia Municipal de Girona el passat mes de desembre de 2017 davant la gravetat de les informacions». Poc després d'aquella bateria de preguntes, l'Ajuntament requeria al Parc Científic un inventari de béns del centre.

Bloom es va gestar en època del tripartit (PSC, ERC i ICV) i va ser liderat per Esquerra Republicana. Amb l'arribada de CiU al govern local, Carles Puigdemont i l'aleshores regidora Marta Madrenas van agafar el testimoni i el van impulsar de forma decidida. Els dos polítics convergents van posar moltes expectatives en el Bloom i el van vendre públicament com una gran oportunitat per atraure empreses europees i talent cap a Girona.

El projecte va rebre una inversió d'1,8 milions d'euros que es va cofinançar a través dels fons Feder europeus (50%), la Diputació (25%) i la Universitat de Girona (25%). L'Ajuntament no hi va posar diners, tot i que es va convertir en un dels principals clients del Bloom i alhora era qui havia de vetllar pel compliment de les condicions que exigia la Unió Europea.

Ara, quan s'estan demanant explicacions per la desaparició de material, l'equip de govern atribueix bona part de la responsabilitat al Parc Científic i Tecnològic, asseverant que és qui n'havia de vetllar, segons un conveni signat el febrer de 2011.

Un informe dels serveis tècnics municipals, redactat per resoldre les preguntes escrites del PSC, afirma en diverses ocasions: «La resposta a aquesta qüestió correspon al Parc Científic i Tecnològic de la UdG o al seu administrador concursal». De fet, la Universitat de Girona va donar per suspès el conveni el febrer de 2016, però l'Ajuntament s'hi oposa amb contundència perquè considera que no s'ha produït cap de les circumstàncies previstes en el pacte per donar per liquidat el projecte. L'equip de govern al·lega que no hi ha mutu acord entre les tres parts signants i que l'Ajuntament, en cap cas, ha cancel·lat el projecte.

Retorn de subvencions

Tot i que Glòria Plana intenta treure ferro a l'assumpte, la veritat és que el cas ha provocat preocupació a l'equip de govern. Tant és així que, en el decret del desembre, la regidora obre la possibilitat que s'hagin de retornar subvencions «per l'incompliment de diversos punts».