L'Ateneu Coma Cros de Salt celebra el segon aniversari amb un cap de setmana ple d'activitats. Avui hi haurà l'assemblea bimensual, el divendres a la nit concert i dissabte al matí circ i la presentació de la memòria anual. El 2018 han passat per l'Ateneu més de 7.600 persones, havent organitzat o acollit més de 2.440 hores d'activitats. De cares al 2019 l'Ateneu vol "aconseguir millors condicions legals i econòmiques per seguir sent un espai ja imprescindible a Salt", segons fonts de l'Ateneu.
L'Ateneu fa un balanç molt positiu del segon any en aquest equipament comptabilitzat un total de 149 activitats, havent-hi passat 7.626 persones. En total s'hi han programat 2.447 hores de programació. 76 activitats han estat d'organització pròpia, 32 activitats en coproducció i s'han comptabilitzat més de 1.570 hores en cessió d'espais, reunions i activitats associatives. En general, les xifres destaquen que aquest segon any s'ha gairebé triplicat l'activitat del 2017.
El primer equipament públic de gestió comunitària de les comarques gironines celebrarà aquest segon aniversari amb un cap de setmana ple d'activitats. Avui hi haurà l'assemblea trimestral, a l'espai el Teler, a partir de les 19h. El divendres a la nit hi haurà concert amb Petit Comité (rumbeta) i després la música seguirà a càrrec de DJ Quelic.
Al llarg de la nit hi haurà també una performance sorpresa de la companyia Estampades. El dissabte al matí es podrà gaudir d'un espectacle de circ amb Heyokka, també un taller de bicicletes i a les 12h actuació de la Banda del Rec. A les 12.30 hi haurà la presentació de la memòria juntament amb parlaments, aperitiu i el sorteig d'una bicicleta.
Programació cultural de nivell
L'Ateneu ha consolidat una programació de cursos i tallers de qualitat i proximitat, però també una proposta escènica de primer nivell i a preus populars, o fins i tot en molts casos, gratuïta. L'Ateneu ha portat a Salt artistes que han obtingut nominacions o premis de reconeixement a la seva tasca com són: el grup Maruja Limón (premi grup revelació Enderrock), Balkan Paradise Orquestra (nominades també com a grup revelació als mateixos premis i una de les bandes amb més presència als festivals de Catalunya i arreu) o els Hermanos Cubero (primer concert a les comarques gironines i premis MIN al millor àlbum de músiques del món).
També van tenir una gran rebuda fins esgotar les localitats primera 1a Gala de Circ de les comarques gironines celebrada a el Canal el passat febrer, i la ballada de swing amb el grup de Montpellier Carolina Reapers, també el febrer d'enguany a la nau 10 de les naus Guixeres.
Compromís amb l'associacionisme i el territori
El balanç d'aquest segon any és molt positiu tot i que aquest 2019 es pretén arribar encara a més població i així ampliar les persones i entitats implicades en el projecte. En aquests moments hi ha set comissions de treball per diferents àmbits i que es van ampliant o modificant en funció dels interessos de les persones que hi participen. Un total de 40 entitats hi realitzen també la seva activitat i hi ha dos projectes propis en funcionament (grup de teatre social i taller de bicicletes). En dos anys s'ha reafirmat aquest espai com a servei públic i un equipament sociocultural necessari per a la població, segons l'Ateneu.
L'Ateneu, rep una aportació municipal a través d'un contracte de serveis, però és insuficient per a realitzar l'activitat i desplegar els objectius previstos. Per això des de l'Ateneu s'han aconseguit recursos propis el 2018, demanant subvencions a diferents organismes públics (OSIC oficina de suport a l'iniciativa cultural de la Generalitat, i a la Diputació de Girona) i també havent guanyat una subvenció/premi del projecte Lliures (d'Òmnium Cultural, Coop57 i Ecas). Per tant és un projecte que suma i engrandeix l'aportació municipal. D'altra banda, l'Ateneu es vincula amb serveis i agents diversos del territori en l'organització d'esdeveniments, en la facilitació de recursos i en la dinamització local.
La singularitat participativa del projecte ha despertat l'interès d'Estudis Universitaris i Màsters que l'han visitat o han convidat a explicar-lo.
Passats dos anys, s'ha pogut demostrar la qualitat i solvència del model de gestió comunitària, l'arrelament social i la necessitat del projecte. Aquesta constatació ha generat un marc de legitimitat i confiança que porta a reclamar i reforçar aquest projecte a través de més recursos, ja que la dotació prevista i el caràcter legal del concurs limita molt la possibilitat d'avançar en aquesta línia.
L'Ateneu és del poble i per això el gestionen les entitats del poble des de la Federació en coordinació amb l'Ajuntament. Altres experiències de gestió comunitària, sobretot a la ciutat de Barcelona (més de 40 equipaments) compten amb el reconeixement jurídic en forma de convenis de Gestió ciutadana. Fora d'aquesta ciutat, on som experiència referent, cal explorar noves formes de reconeixement normatiu que no passin per la llei de contractes.
L'altre aspecte demandat des de l'Ateneu per aquest 2019 és que cal millorar la dotació econòmica al projecte fins als 50.000€. Actualment l'aportació és de 20.000 euros anuals. Altres equipaments similars compten amb pressupostos superiors als 100.000 euros per poder incorporar personal i garantir l'activitat.
Un projecte de servei públic com és l'Ateneu, en una població on no hi ha cap centre cívic o similar, fa una tasca bàsica i que està totalment infradotada si la comparem amb qualsevol servei similar de proximitat. Tot això és possible gràcies a la gestió comunitària, que vol dir que els veïns i veïnes en són la part gestora de forma activista i altruista, i aporten també el seu temps, compromís i il·lusions. Un valor afegit que és impagable i que cal reconèixer també amb recursos.
