No es van posar mai d'acord ni era possible que s'hi posessin. Un pacte a tres bandes entre Guanyem, el PSC i ERC era quimèric des del minut 1. Sobretot perquè els republicans sempre van mantenir que no entrarien en un joc on hi hagués el PSC. Però Guanyem, i el PSC insistien en visibilitzar-ho com a factible i així apuntar els altres com els culpables. Els posicionaments encara marcats pels fets de l'1 d'octubre del 2017 i la manca de voluntat real dels tres actors afegien dificultat a aquesta possibilitat, ara en format de moció de censura. També l'empat tècnic entre Guanyem i el PSC incorporava l'inconvenient que ambdós es veien legitimats a demanar l'alcaldia. Però el rum rum seguia.

Amb el pacte entre JxCat i ERC es desactiva l'opció de les tres bandes. Algú hi pot veure una d'aquelles famoses «jugades mestres», ara a càrrec de Marta Madrenas. O una estratègia agosarada d'ERC. O les dues coses. En tot cas, des d'aquell minut 1, l'entrada d'ERC al govern era molt més materialitzable que un tripartit d'esquerres. A altes hores de la nit del 26 de maig del 2019, Madrenas somiava a revalidar l'alcaldia amb un pacte amb els quatre regidors d'ERC que li donaven la majoria absoluta. Hi havia escrutat el 99% dels vots i la seva llista tenia deu regidors. Els astres semblaven alineats. Però amb el 99,5% escrutat, Madrenas perdia el desè regidor. I amb Esquerra no sumava.

Ara ERC ha fet un pas endavant estrany, pactant amb un partit amb qui ha de lluitar per un espai polític similar a les eleccions catalanes i quan aquest partit està enmig d'una crisi interna. Però ERC, a Girona mai s'ha mogut segons les aigües catalanes. Quan CiU i ERC s'unien arreu, els republicans gironins de Maria Mercè Roca, es van mantenir a l'oposició, enmig de la crisi pel nomenament efímer del número 19, Albert Ballesta, com a relleu de Carles Puigdemont i posteriorment de Madrenas. Només el temps dirà si el pas, a més d'estrany, ha sigut rendible per als republicans i per la ciutat.