Els informes de l'Agència Tributària i de la Guàrdia Civil també apunten, amb duresa, contra els ajuntaments, especialment el de Girona, per no haver controlat el destí dels diners des de l'any 1992. «La responsabilitat hauria sigut notòria», afirma la Guàrdia Civil. L'informe qualifica d'«opac» el sistema de selecció d'un soci privat i considera que les condicions de participació en el consell d'administració i la retribució dels conceptes facturats per Girona SA a Agissa afavorien «de manera clara i totalment desproporcionada» el soci privat.

L'informe és extremadament contundent quan afirma que la fiscalització per part dels ajuntaments hauria sigut «totalment deficient» permetent que el personal de direcció d'Agissa interpretés en molts casos les condicions contractuals a la seva manera, «sempre en benefici de la mateixa Girona SA en perjudici de la societat pública». Aquesta absència de fiscalització hauria afavorit «la comissió de les nombroses irregularitats» que no es van conèixer fins a les auditories encarregades els anys 2012 i 2013.

L'obligat control dels ajuntaments hauria sigut nul fins a l'any 2013 a causa de les irregularitats destapades per l'associació Aigua és Vida i la denúncia interposada per la CUP l'any 2015. És a partir d'aleshores quan l'Ajuntament de Girona comença a requerir nombrosa documentació a Agissa. No obstant això, el segon informe de l'Agència Tributària considera la «improcedència» de la pròrroga que li fou concedida a Agissa l'any 2013 sobre els serveis adjudicats el 1992 i que «no s'hauria comprovat amb caràcter previ el grau de compliment del Pla d'Inversions vigent, ni tampoc la presentació prèvia del nou Pla d'Inversions».

L'informe de la Guàrdia Civil, tancat el 4 de març d'aquest any, és concloent sobre les repercussions de la falta de fiscalització municipal: «Ha tingut i tindrà greus conseqüències, principalment econòmiques, per als ajuntaments titulars del servei d'aigua». I detalla «l'assumpció d'unes instal·lacions sobredimensionades (laboratori, entre d'altres) o obsoletes (canalitzacions que haurien de ser substituïdes progressivament)». L'Ajuntament que, com a màxim, només tenia l'obligació d'admetre un passiu de tres milions d'euros en el moment de la reversió dels serveis i instal·lacions per part d'Agissa, rebrà unes instal·lacions amb un valor patrimonial molt inferior al que tenien quan els consistoris van posar l'any 1992 a disposició de l'entitat mixta aquestes instal·lacions.

L'Agència Tributària també dictamina que Girona SA va comprar, amb els diners d'Agissa la seu que té al carrer Ciutadans. A banda d'haver-la pagat amb els diners de l'empresa pública, li està cobrant un lloguer del local d'uns 75.000 euros cada any. L'informe també remarca que es desconeix la destinació final dels entre 200.000 i 300.000 euros recaptats irregularment cada any pels ajuntaments titulars del servei (Girona, Salt i Sarrià) per la prestació del servei d'abastament d'aigua potable.