Ara fa més de 200 anys, el 1809, una bala francesa va decapitar l’àngel que coronava la catedral de Girona mentre la ciutat era assetjada. Aquesta petjada de la història de la ciutat va ser visible durant més 150 anys, en els quals generacions de gironins van conviure amb la imatge del penell del temple decapitat. Fins que el 1968 va ser substituït per un de nou, obra de Ramon M. Carrera. Ara, el vell àngel decapitat explica aquesta part del passat de la ciutat, desconeguda per molts des del Museu d’Història de Girona. L’escultura forma part d’una mostra d’objectes destacats i curiosos que han testimoniat històries del patrimoni i de la gent que ha viscut aquí, a través de l’exposició «Les coses que foren. Històries de Girona narrades pels objectes del museu», que avui s’inaugura.
L’àngel és un dels elements del ric fons del Museu, format per diferents col·leccions d’objectes de valor històric, etnogràfic, arqueològic, artístic, científic i tecnològic. S’hi compten més de 18.000 objectes amb orígens, cronologies i contextos molt diversos. «Les coses que foren» té l’objectiu de fer un repàs del que diuen, amaguen i simbolitzen aquests milers d’objectes del museu, de com parlen del passat. Es tracta d’objectes que «tenen interès especial o curiositats», i que mostren «diferents maneres d’entendre i veure la ciutat, des de diferents percepcions», explica la directora del museu, Sílvia Planas Marcé, també comissària de la mostra. Així, fins al 16 de gener s’hi poden descobrir moltes altres històries, amagades en un reliquiari de Sant Narcís, el retrat d’una «Bàrbara», una taula d’inspecció ginecològica d’inicis del segle XX, les rajoles medievals amb l’escut familiar d’Elionor de Sarriera, un bombo per sortejar temes d’examen de l’antic Institut, l’ordidor de cinteria de la Grober, l’acordió amb el que en Tinet acompanyava els gegants i capgrossos, o el retrat irreal d’una gitana morta.
La mostra també parla de la diversitat lingüística de la ciutat, entesa com a riquesa i cultura, mitjançant entrevistes a gironins de diferent procedència que, entre tots, construeixen una identitat col·lectiva, que és rica precisament perquè és diversa.
Una relectura de Girona
El Museu d’Història proposa així una relectura de la ciutat des de noves perspectives, parant especial atenció a l’acció de les dones en la història, vestint els objectes més humils d’una pàtina d’importància històrica, i presentant fets extraordinaris de la trajectòria de Girona; però també, i sobretot, fent referència a les vides de cada dia, a les persones anònimes i als objectes quotidians, que, al cap i a la fi, són la base de qualsevol història humana.
Aquesta relectura de Girona es vehicula amb els relats construïts per Francesc Miralpeix, Eva Vázquez, Josep Planas, Cristina Massanés, Rosa M. Gil, Anna Costal, Manuel Forcano, José A. Donaire, Sílvia Planas Marcé i Marta Marin-Dòmine, que amb els seus textos proposen una mirada diferent sobre la ciutat i el patrimoni, als marges de la història convencional.
El nom de l’exposició és manllevat de Carles Rahola, que va escriure que el fet d’historiar respon a un «sentiment de noble curiositat per les coses que foren». Seguint el fil marcat per l’intel·lectual gironí, i exercint aquesta curiositat noble pel passat, l’exposició vol ser un convit a reflexionar, a rellegir, a reinterpretar, a mirar amb ulls nous les coses i les vides, les històries i els llegats que conformen la ciutat i les gents, i els tresors que l’habiten.
