Girona perd un referent de la ciutat. Ens ha deixat força de sobte l’amic Joan Ribas. Feia dies que no estava bé, però ho portava en la intimitat familiar.

Li podria posar un munt de definicions: la seva casa La Planeta, abans cotxes de línia de Sarfa, indret recuperat per ell, allà han donat a llum un munt d’actors novells, s’hi entrega el premi Just Casero, la meva assignatura pendent; el Rei dels Pastorets de Girona; la ràdio... I podria anar continuant, però jo li dedicaré les meves ratlles al nen que de petit ja acompanyava el Tarlà fins a penjar-lo al carrer de l’Argenteria. La imatge d’ell agafat al burro que portava el Tarlà deixa clar que la tradició la portava a la sang.

Quan vaig fer el primer llibre recordant en Pere del Burro, el recordat Martí Massafont em va facilitar una foto d’en Pere amb la mainada, una troballa important. Parlant amb l’amiga Rosa Fàbregàs, em va fer arribar la foto d’en Pere del Burro per la Gran Via acompanyat de mainada, entre ells el seu germà cantant «Visca el xato». La sorpresa és que un dels nens coneguts era en Joan Ribas i anava amb mainada del barri; en Pere Petit rellotger tocant el timbal, entre d’altres. Una foto única.

L’amic Joan Ribas fa temps ha trobat relleu al món de la comunicació amb la Clara, la seva filla, i l’Anna Carina a la Planeta amb el seu espòs. Suposo que per ell deu haver estat un gran goig. Ha rebut premis i reconeixements principalment amb els Pastorets. Parlant amb en Jaume Teixidor, ell recordava emocionat haver estat el dimoni gros dels Pastorets de Girona. Ara a la representació ja s’hi veu un gran relleu generacional.

Casat amb la gran persona i locutora del seu temps, l’estimada Anna Donato, una veu angelical, germana del també fundador del Grup Terra Endins d’havaneres Salvador Donato, filla de la senyora Donato, la gran recordada Anna Breba autora de vestits de disfresses, Pastorets i tot el que li demanessin. Una família dedicada a l’activisme cultural amb escreix del primer a l’últim.

Joan Ribas, de posat seriós per fora, per dins cor immens, gran espòs, pare, avi i per a mi el nen que acompanyava l’estimat Tarlà del carrer de l’Argenteria, el meu record ha estat dedicat a la seva il·lusió per les tradicions des de la infantesa.

Avui li diran adeu a les 12 a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal, on de ben segur no li mancarà la presencia de generacions de gironins a qui ha fet riure i plorar a la vegada. Tant de bo el raig de llum dels Pastorets quan surt l’Àngel ens continuï il·luminant i arribant cada Nadal. Descansi en Pau.