«Girona s’hauria de protegir molt més del que està, perquè es troba en major risc d’inundació ara que fa cinquanta anys». Aquesta és l’advertència que l’enginyer industrial i expert en gestió de l’aigua Joan Gaya va llançar dijous durant la taula rodona La gestió dels recursos hídrics a les comarques gironines, organitzada per la demarcació de Girona de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’acte va comptar amb la participació de la directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert, el director del Consorci Costa Brava, Xavier Tristan i l’enginyer de camins Robert Mas.
Gaya va insistir en la idea que ha vingut reiterant en els darrers temps: que la ciutat de Girona està menys preparada avui que mig segle enrere (quan va haver-hi els aiguats de l’octubre de 1970) davant de possibles inundacions. En aquell moment, recorda, el pantà de Susqueda ja existia «i va funcionar perfectament», de manera que va frenar el desbordament del Ter i els principals causants de l’aiguat van ser altres rius com l’Onyar o el Güell. En aquell moment, recorda, l’illa del Ter no hi era, de manera que la cota del riu era uns quants metres més baixa que en l’actualitat. Per tot plegat, Gaya creu que a la ciutat de Girona li caldria més protecció, ja que «el dia que es torni a produir un aiguat com el dels anys 70, Girona rebrà molt més mal del que va rebre en aquell moment».
De la seva banda, l’enginyer Robert Mas va posar de manifest la importància que ha tingut la frenada de l’urbanisme en els darrers anys per evitar mals majors. «Si els creixements urbanístics previstos en alguns municipis no s’haguessin frenat per la crisi del totxo, hauríem tingut una crisi de recursos provocada pel desfasament entre les ambicions de creixement i els recursos dels quals disposem», va indicar.
Mentrestant, Teia Puigvert va posar de manifest que gestionar el cabal del Ter és «un trencaclosques difícil d’encaixar, ja que requereix una visió global i a llarg termini per satisfer demandes i necessitats, desenvolupar activitats socioeconòmiques i garantir-ne el cabal ecològic». Segons va recordar, el Ter és un cas «molt complex» de gestió dels recursos hídrics, per la gran quantitat de demandes i necessitats que genera, pel risc de sequera (ja que es posa en risc l’abastament de l’àrea metropolitana) i pel risc d’inundacions, quan el problema deriva a la part baixa del riu. En aquest sentit, va recordar que els compromisos signats a la Taula del Ter «s’han pràcticament complert, en part, gràcies a la climatologia». «Hem de veure si quan tinguem períodes de sequera això es podrà anar complint», va advertir.
Des del Consorci Costa Brava, Xavier Tristan va advertir de la «importància cabdal» que tindrà el canvi climàtic - «que ja tenim a la cantonada»- en la gestió dels recursos hídrics. En aquest sentit, va explicar que recursos com el de l’aigua regenerada seran cada cop més importants. Des del Consorci, va indicar, ja tenen catorze instal·lacions d’aquestes característiques: la majoria dels usuaris són golfs, però també s’utilitza als Aiguamolls de l’Empordà, entre els serveis municipals de neteja o en la jardineria. També va manifestar que cal millorar els sistemes de reg, per tal de fer-los més eficient. Segons va recordar, a les comarques gironines l’agricultura és «el consumidor número 1 d’aigua», de manera que si es reduís ni que fos un 10% el seu ús es guanyaria molt de marge de maniobra.
Gaya, finalment, va posar sobre la taula el fet que el «triangle» entre activitat, conservació i usos socials del riu és «molt difícil de lligar». Segons va recordar, la relació de les comarques gironines amb el riu Ter ha canviat, ja que anys enrere era un riu de caràcter industrial, mentre que a hores d’ara han cobrat importància les activitats turístiques i la preocupació ecològica. «Tradicionalment, des del món econòmic no es preocupaven de l’ecologia, i els ecologistes diuen que el riu és tan important que l’activitat econòmica no té importància. Jo crec que entremig es pot desenvolupar una solució de compromís», va concloure.
El transvassament del Roine, una opció «anacrònica»
Fa dues dècades, la solució que es va posar sobre la taula per resoldre l’abastament d’aigua va ser el transvasament del riu Roine. Des del punt de vista actual, tanmateix, els experts creuen que és una opció remota i «anacrònica», ja que és preferible garantir el subministrament des de Catalunya a través de noves fórmules de gestió de l’aigua. «Si haguéssim dut el Roine fa vint anys, no s’haurian fet la meitat de deures que s’han fet. Seria allò de: gasta aigua, que en tenim molta i és barata», indica l’enginyer Robert Mas.
La directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert, hi està d’acord i considera que es tracta d’una proposta «molt allunyada» de tot el que s’ha fet en els darrers anys. «Per gestionar l’aigua, el millor és que ho puguem fer nosaltres mateixos a través d’anar reduint, reutilitzant, aprofitant aigües subterrànies, millorant-ne la qualitat, plantejant millores en el regadiu... és a dir, adaptant-nos al canvi climàtic», assenyala.
El director del Consorci Costa Brava, Xavier Tristan, adverteix que tard o d’hora s’haurà de plantejar una major aportació de recursos hídrics des de fora, però també subratlla que el Roine no estaria precisament entre les primeres opcions: «Per una qüestió de qualitat, perquè tenim aigua de més qualitat més a prop; i per una qüestió de quantitat, ja que quan mires les xifres que es necessiten, l’Ebre les té i no fa falta anar al Roine», analitza. Tristan creu que els problemes d’abastament d’aigua s’incrementaran amb el canvi climàtic, ja que la disponibilitat d’aigua es pot reduir fins a un 15% en un context d’increment de la demanda. Tot i això, apunta que per a resoldre la situació cal una millor gestió dels recursos i considerar una aportació exterior, però sense anar tan lluny com el Roine.
Finalment, l’enginyer industrial Joan Gaya qualifica «d’anacrònica» la proposta de tranvasament del Roine i afegeix que tampoc hauria estat una opció barata, ja que l’obra s’hauria hagut de pagar. En canvi, considera que, a les comarques gironines, té molt més valor la manera com s’està recuperant el cabal del Ter i confia que nous sistemes com la reutilització o la dessalació «ens han de permetre ser més eficients».
