Girona es bolca en unes esperades Fires de Sant Narcís, que ahir van tenir el seu tret de sortida amb un emocionant pregó a càrrec del GEiEG. La plaça del Vi, plena com en anys pre-covid i amb força mascaretes posades, respirava il·lusió per partida doble: aquestes fires no tan sols són especials com a festes de la ciutat, també és el primer gran esdeveniment que recupera la normalitat des de l’arribada del coronavirus.
Gairebé dos anys d’aïllaments, pèrdues, precaucions i restriccions que ara sembla que, per fi, comencen a remetre i donar pas a la retrobada. Una retrobada que ha coincidit amb Sant Narcís i que el GEiEG ha sabut fer brillar ja en el seu inici, amb un pregó participatiu guiat per una flama olímpica. La torxa va sortir de la seu de l’entitat a Sant Ponç creuant el Barri Vell fins a la plaça del Vi, acompanyada per representants de les 24 seccions esportives de l’entitat gironina, i convidant tothom qui es trobava cap al pregó.
«Necessitàvem festa, compartir coses plegats, i quin millor moment i oportunitat que les nostres Fires», expressava el president del GEiEG, Francesc Cayuela, des de dalt del balcó de l’Ajuntament acompanyat per l’alcaldessa, Marta Madrenas, el vicealcalde, Quim Ayats, i diverses autoritats més. Dirigint-se a la multitud tenyida de vermell GEiEG i groc Fal·lera, Cayuela va reivindicar l’arrelament del grup a la ciutat: «encarregar el pregó al GEiEG és encarregar el pregó a Girona. Perquè tots els gironins i gironines han format, formen o formaran part del GEiEG».
Cent dos anys d’història
L’entitat, que no va poder celebrar el seu centenari l’any 2019 arran del temporal Gloria i, després, per la pandèmia, va tenir l’oportunitat de posar ahir el colofó al seu centenari. El president va remarcar «la feina feta durant l’anormalitat viscuda». «Perquè, des del GEiEG, com des dels altres clubs que practiquen l’esport base i amateur, hem treballat per veure els nostres esportistes entrenar i, sobretot, competir de nou, trobar-se de nou», va dir Cayuela, que recordava com, «mentre no érem al carrer, ni a les pistes, ni als pavellons, també hi érem». «Tota la família grupista hi era. Avui el GEiEG té cent dos anys d’història, i no podem fer més que celebrar-ho», va subratllar el president.
«Ni el temporal Gloria del gener del 2020 ni la pandèmia, ens han doblegat. I empesos per la tossuderia i il·lusió que mou les entitats capaces de fer cent anys, seguim. I, el més important, seguirem!», va deixar clar Cayuela, que va també referir-se, entre aplaudiments, a les dues seccions que estan d’aniversari: els 50 anys del rugbi i els 100 anys de l’atletisme. «Mentre els gironins i gironines vulguin que el GEiEG existeixi, així serà», va manifestar Cayuela, recordant la diversitat que aglutina l’emblemàtica entitat: «El GEiEG és un crisol d’edats, sexes, orígens, capacitats, cultures, etc. El Grup cus tota la ciutat. Del Barri Vell als germans Sàbat; de l’Eixample a Can Gibert, de la Font de la Pólvora a Sant Narcís, i fins arribar a tots els seus barris».
El millor que dona l’esport
Cayuela també va destacar valors que han guiat el GEiEG tots aquests anys i que es desprenen de l’esport, la cultura i totes les seves activitats. El president va referir-se al «treball en equip, la humilitat, la dedicació i tantes d’altres coses que es veuen damunt del terreny de joc. Perquè, on no arriben la majoria de coses, arriba l’esport base». I va reivindicar: «l’esport neix sempre de l’alegria, i és feina nostra convertir-lo en una eina essencial pel bé de tots», va defensar Cayuela, referint-se tant a l’esport base com al social i veterà que «perpetua en el temps amistats i valors».
Recordar-nos del seny
Després d’agrair a tothom qui s’ha involucrat i ha format part del GEiEG en la seva història, Cayuela va desitjar a tothom «rauxa per gaudir, com mereix Girona! I seny, perquè el perill del virus hi és, no ens ha deixat del tot», fent menció també de la tasca dels sanitaris entre aplaudiments. «Combinem doncs precaució i alegria, i fem brillar la nostra ciutat», va remarcar Cayuela. I per reblar-ho, va citar a Carles Rahola i després a Joan Margarit, quan va dir: «’Viure és buscar el lloc on poder estimar’. Jo crec, estic segur, que és Girona».
Entra la flama a la plaça
Abans de donar per inaugurades les Fires de Sant Narcís, el GEiEG va sorprendre la ciutat amb un joc de balcons en què s’homenatjava a la cultura, a l’esport i també al personal sanitari. I, a continuació, la culminació del vespre va arribar amb l’entrada de la flama a la plaça del Vi. Sostinguda per una esportista a qui alçava la secció de rugbi, la torxa va ser entregada al nedador màster del GEiEG, Jordi Araus mentre sonava el «Nessun Dorma» de Pavarotti i el públic alçava tires lluminoses. Al moment àlgid de la música, Araus va emocionar la plaça encenent el peveter que hi havia a l’escenari, i van esclatar forts aplaudiments fins a donar pas al so de l’Elèctrica Dharma, transformant en festiu l’ambient que predominava. Dues pilotes gegants de futbol volaven de banda a banda de l’espai - una persona fins i tot va haver d’encarregar-se d’apartar-les del foc cada cop que s’hi acostaven.
L’acte del pregó va seguir amb el ball solemne de l’Àliga, dels Capgrossos i els Gegants de Girona. I des dels balcons de l’Ajuntament van sortir una munió de mosques i paperets amb cap grossos - que donen punts a la Festa Major dels 4 Rius. El vespre va acabar amb el retrò de coets i l’anella de foc, simultanis des de la plaça del Vi i els barris de Montjuïc, Pla de Palau, Taialà, Santa Eugènia, Sant Narcís, Pont Major i Font de la Pólvora.
És el segon cop que el GEiEG oficia el pregó de les festes de Girona, després del 1994, amb motiu del seu 75è aniversari.
