El govern municipal ha aprovat l'aturada temporal de les llicències per a habitatges d'ús turístic al Barri Vell i una part del Mercadal (entre la pl. Pompeu Fabra i la plaça Independència). La moratòria durarà un any, i en aquest temps el govern municipal treballarà en la definició d'un pla especial que tindrà com a finalitat regular els pisos turístics. Un cop aquesta eina reguladora s'hagi aprovat inicialment, la moratòria podrà quedar prorrogada per un any més.
Avui el tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts), i la regidora d’Habitatge, Annabel Moya (ERC), han presentat la mesura, que s'ha basat en les dades extretes de l'estudi de l'impacte dels Habitatges d'Ús Turístic sobre el mercat del lloguer, presentat pel govern el mes de juliol, així com d'altres anàlisis fetes pels serveis tècnics. Martí i Moya han desgranat que actualment, a la ciutat hi ha uns 760 habitatges d'ús turístic, dels quals un 53% (406) se situen al Barri Vell. Tot i això, amb la pandèmia estimen que, actualment, només la meitat estan actius.
El cas concret del Barri Vell i Mercadal
Aquestes dades han justificat la delimitació territorial de la mesura. Els regidors han defensat d'aquesta manera que la moratòria no s'apliqui al conjunt de la ciutat tal com demanava la moció presentada per l'Associació de Veïns del Barri Vell. La moció va tirar endavant amb el suport de tota l'oposició (inclosa, aleshores, Esquerra) així com d'altres entitats. "La ciutat no és homogènia", han subratllat els dos membres del govern, afegint que la mesura s'ha pres "amb rigor" i basant-se en dades.
En aquest sentit, un 17% del total d'habitatges que hi ha al Barri Vell són turístics, segons la memòria. És una proporció molt elevada en comparació amb altres barris: un 1,08% a l'Eixample Nord; un 4,76% al Mercadal; un 4,25% a Pedret; un 0,23% a l'Eixample Sud; o un 2,65% al Carme-Vista Alegre. Martí ha afirmat que és amb nivells d'un 15-17% de pisos turístics, que "podria haver-hi interferències" amb el preu del lloguer.
Per un altre costat, Martí i Moya esperen que la mesura permeti als inversors descobrir altres barris de Girona i que aquestes zones puguin beneficiar-se dels "elements positius" dels pisos turístics. Per exemple, la reactivació econòmica, especialment de sectors com el comerç, la restauració o les activitats culturals, o la rehabilitació d'edificis que, d'una altra manera, quedarien desocupats o en un estat de degradació.
Una excepció
L'aturada de les llicències només tindrà una excepció: si hi ha promotors a qui ja s'havia atorgat una llicència d'obres per a una rehabilitació integral d'un edifici per ús residencial. Aquests promotors tindran dos mesos per enllestir l'obra, obtenir la llicència de primera ocupació i presentar la sol·licitud per obtenir la llicència d'ús turístic complint tots els requisits.
Aquesta excepció s'ha pres per "garantir la seguretat jurídica i l'equitat", ha remarcat Martí, i per no perjudicar les obres que ja estiguin quasi acabades, que sovint han suposat una forta inversió, "sempre que siguin capaços de complir amb els terminis", que seran "absolutament exigents".
Vigilància de les zones limítrofes
Mentre duri aquesta aturada de permisos, l'Ajuntament estarà amatent a si augmenten les llicències d'aquest tipus en la primera corona, la zona que fa frontera amb l'àrea d'aplicació de la moratòria. També faran seguiment de si sorgeixen altres formes alternatives d'allotjaments turístics, com ara els apartaments. En aquest cas, però, s'han de complir diversos requisits, com ara que els apartaments siguin a tot el bloc, i que disposi de serveis com la recepció.
El futur Pla Especial
La decisió s'ha pres per Junta de Govern Local perquè el govern té la competència d'aprovar els Plans Especials, i, per tant, no ha calgut passar pel ple. Això sí, els regidors han manifestat el compromís de mantenir-se en contacte amb la resta de grups municipals per l'elaboració del Pla Especial.
Es tracta d'una eina "tècnica" que servirà per establir un llindar màxim de concentració de pisos turístics en una zona determinada. Martí no ha volgut avançar cap percentatge topall, de moment. S'haurà de definir a partir del treball d'anàlisi que s'ha de fer durant aquest any.
Part de les mesures de protecció a l'habitatge
Moya ha remarcat que aquesta acció s'emmarca en les mesures de protecció al dret a l'habitatge que està impulsant el govern municipal. Dins aquestes actuacions s'inclouen les compres de 54 habitatges per a casos d'emergència habitacional (en "la major inversió que s'ha fet mai en habitatge" a Girona, pactada amb Guanyem), o la construcció a llarg termini d'un centenar de pisos de Protecció Oficial a Domeny, així com l'aplicació de la Llei de la contenció de preus.
