Els veïns de Montjuïc, Palau i el Mas Xirgu són els que més aigua consumeixen per habitant de tot Girona. En part és lògic, perquè en aquests barris la majoria dels habitatges són cases amb jardins i piscines. Per contra, a l'altra banda de la balança s'hi situen les Pedreres, la Font de la Pólvora i la Creueta. Així ho recull un estudi de l'Ajuntament que analitza el consum d'aigua a la ciutat durant el 2020 (és a dir, el primer any de pandèmia). Les dades, que ha publicat la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT), posen en relleu que al llarg el 76% de l'aigua que es va consumir a Girona es va destinar a usos domèstics. En concret, les llars van fer servir 4,2 milions de metres cúbics dels 5,6 que es van fer servir a la ciutat.
L'estudi que ha publicat la UMAT analitza el consum d'aigua a Girona durant el 2020. Aquell any, en total, a la ciutat es van consumir 5.641.072 m³ d'aigua, dels quals 4.289.739 van provenir dels habitatges. És a dir, que un 76% del consum va ser per a usos domèstics.
Pel que fa als altres tipus de consum, les activitats econòmiques van suposar 810.424 m³ d'aigua (l'equivalent a un 14,37% del total), mentre que els grans consums industrials, amb només 64 abonats a la ciutat, van representar 292.045 m³ (el 5,18%). La resta de l'aigua es va destinar a sistemes de reg per als jardins i els espais verds públics (amb 119.152 m³, cosa que representa un 2,11% del total); els equipaments municipals (118.686 m³, el 2,10%); les fonts (amb 9.754 m³, el 0,17%), i les escomeses d'incendi, tant privades com municipals (1.272 m³).
L'informe fet per l'Ajuntament també destaca una sensible reducció del consum d'aigua en relació amb el 2019. Aquell any, el valor global a Girona es va situar en 5.800.466 m³, el més elevat de la darrera dècada.
Mas Xirgu, Montjuïc i Palau
Si les dades s'analitzen per barris, l'anàlisi de la UMAT posa en relleu que aquelles zones amb més consum d'aigua per habitant són Mas Xirgu (152,47 m³), Montjuïc (56,58 m³) i Palau (56,23 m³). De fet, l'Ajuntament explica que en part és lògic, perquè això coincideix "amb una tipologia d'edificació expansiva amb jardins i piscines". Per contra, aquells barris on hi va haver menys consum d'aigua per habitant van ser els de les Pedreres (13,03 m³), la Font de la Pólvora (20,49 m³) i La Creueta (27,31 m³).
D'altra banda, si es valoren les activitats econòmiques i industrials per sectors, els resultats determinen que els majors percentatges de consum es van localitzar a Mas Xirgu, La Creueta, Sant Ponç i el Pla de Campdorà. I en termes absoluts, on més consum per activitat es va destinar a activitats econòmiques i industrials va ser a Sant Ponç (2.622,09 m³ per activitat), el Pla de Campdorà (1.319,38 m³) i Palau (1.105,98 m³), mentre que a l'altre costat s'hi situen Torre Gironella (20,60 m³ per activitat), Font de la Pólvora (39,10 m³) i Pedret (49,62 m³).
Abonats, edificis, locals i padró
L'estudi, que té com a objectiu quantificar el consum d'aigua potable de xarxa a la ciutat de Girona i localitzar-lo sobre el territori, és possible gràcies a diverses fonts de dades: el cens d'usuaris i usuàries abonats a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter; el cens d'edificis i locals; el Padró Municipal d'Habitants i el cens d'activitats de l'Ajuntament de Girona.
Per fer l'anàlisi s'ha considerat objecte d'estudi el subministrament de la xarxa en baixa, que inclou els comptadors amb tarifa domèstica, industrial, d'activitats econòmiques, municipal i d'hidrants d'incendi. Aquest consum municipal s'ha diferenciat, a més, en l'aigua que es destina al reg de jardins, les fonts i els equipaments municipals.
A partir d'aquesta informació es pot calcular el consum total de la ciutat i el consum per tipus de tarifa, i també es poden situar els consums sobre plànol, les tarifes per sector i, fins i tot, diferenciar-los per illes de cases i edificis.
