Les restes del bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas (Torrelles de Foix, 1946-Girona, 2022), ja reposen a la nau de la Catedral de Girona, on ha estat enterrat aquest matí en una multitudinària cerimònia que ha reunit un miler de fidels i 150 bisbes, preveres i diaques. La Catedral s'ha omplert de gom a gom per acomiadar qui ha estat durant tretze anys i mig la màxima autoritat de l'església gironina, amb una missa celebrada per l'arquebisbe de Tarragona, el gironí Joan Planellas, i concelebrada per l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, i el nunci apostòlic d'Espanya, Bernardito C. Azua, entre molts altres. Entre les autoritats civils hi havia la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, la d'Universitats, la gironina Gemma Geis, la directora general d'Afers Religiosos, Yvonne Griley, el president d'ERC, Oriol Junqueras, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Diputació, Miquel Noguer.

En la seva homilia, Planellas ha recordat "l'entrega i dedicació" de Pardo: "Com a bisbe, va dur a terme una activitat incansable, amb una activitat que l'omplia plena i totalment". Una activitat que va mantenir fins al final, inclús en la vista del mes de gener a Roma, quan les forces ja el començaven a abandonar: "Va fer un esforç extraordinari per participar en totes les trobades i actes, sobretot amb el papa", ha indicat. Tot i això, l'arquebisbe de Tarragona ha recordat que on més gaudia Pardo era anant a visitar les parròquies: "És on sortia el millor d'ell mateix", ha indicat.

El nunci apostòlic, Bernardito C. Azua, ha traslladat a l'església gironina el condol del papa Francesc pel traspàs de Pardo. A l'espera que el Vaticà nomeni el nou bisbe, la diòcesi queda dirigida per l'administrador diocesà, el fins ara vicari general Lluís Suñer. Suñer també ha tingut unes paraules per a Pardo, de qui ha dit que s'havia convertit en el que havia volgut ser sempre: "Un gironí més". També ha agraït la tasca dels metges i ha destacat la feina que ha fet Pardo durant els seus tretze anys i mig al servei de la Diòcesi.

També ha pres la paraula el germà del final, Pere Pardo, que en nom de la família ha agraït la bona acollida que va tenir el bisbe a la diòcesi, i molt especialment com l'han cuidat els últims mesos. "Des de que va arribar a Girona ha intentat ser un bon pastor, i ha demostrat una gran capacitat de treball per aconseguir-ho", ha assegurat.

Pardo ha estat enterrat en una cripta construïda l'any 2008 al centre de la nau de la Catedral, que té capacitat per acollir quatre bisbes, dels quals ell ha estat el primer. És el primer bisbe que s'enterra a la Catedral des de 1963, quan va ser inhumat Josep Cartañà. Dels bisbes posteriors, Narcís Jubany va ser enterrat a Barcelona, d'on va ser arquebisbe, i Jaume Camprodon va donar el cos a la ciència, de manera que no va ser enterrat. El bisbe emèrit Carles Soler està viu i ha seguit la cerimònia per televisió.