Girona va deixar d’ingressar 117.000 euros per recursos prescrits de multes

L’Ajuntament no va poder reclamar l’import de 498 sancions perquè s’havien presentat al·legacions i van quedar encallades I Un informe municipal apunta, com a motius, la complexitat dels expedients, els canvis de personal o l’excés de feina

Dos agents de la policia municipal posant una multa de trànsit.

Dos agents de la policia municipal posant una multa de trànsit. / ANIOL RESCLOSA

Tapi Carreras

Tapi Carreras

L’Ajuntament de Girona ha deixat d’ingressar 117.000 euros perquè han prescrit gairebé 500 recursos de multes no resolts i no derivats a la via executiva de cobrament, per exemple amb recàrrecs o amb embargaments. Són multes dels anys 2016 a 2018. Així ho reflecteix un informe de control financer de la interventora municipal. En el document s’hi reflecteix que, en aquell període, el percentatge de prescripcions de recursos no resolts i no elevats a la via executiva va enfilar-se al 50,9% del total i que hi va haver casos de retards d’entre un i tres anys per resoldre recursos de reposició, quan el termini legal per a la seva resolució és d’un mes, segons ha explicat la regidora del PSC Bea Esporrín.

La representant socialista ha indicat a Diari de Girona que «aquesta situació suposa una manca de gestió del govern per no haver assignat els recursos humans necessaris al servei durant molt de temps».

Entre els motius que explicarien aquesta situació, segons l’informe hi ha, entre altres elements, l’elevada càrrega de treball en relació a les hores de treball del personal, els nombrosos canvis de personal assignat al servei els darrers anys, la complexitat dels expedients i falta de recursos, i que hi ha hagut moments en què el servei de sancions de trànsit no disposava de la figura de l’òrgan instructor i per tant no es podien formular les propostes de resolució a l’òrgan competent.

El procés

El funcionament per cobrar la multa s’inicia arran de la interposició d’una denúncia. Si l’afectat no paga d’immediat amb el descompte del 50%, o quan la rep a casa, pot presentar recurs de reposició en el termini d’un mes, però la seva interposició no suspèn l’execució. El recurs s’entén com a desestimat per silenci administratiu si no ha estat resolt en el termini d’un mes des de la data d’interposició. El problema sorgeix quan la resolució del recurs s’allarga ja que l’afectat no pot pagar. Si el retard s’allarga, hi ha la possibilitat que prescrigui el dret de cobrament per no haver-se fet el trasllat a la via executiva.

El fet que només es traspassi a la via executiva la multa un cop resolt el recurs de reposició, malgrat la desestimació presumpta del mateix, és el que ha ocasionat la prescripció dels citats 498 recursos per un import de 117.440 euros.

"És una dilació inacceptable per als ciutadans. Molts es deuen haver sentit menystinguts"

Bea Esporrín

— Regidora del PSC a Girona

En les conclusions de l’informe s’indica que hi ha hagut millores en la gestió de l’expedient electrònic i que actualment s’ha reduït el termini de resolució dels recursos de reposició pendents, però que en alguns moments si hi ha hagut dilacions indegudes en la resolució dels recursos de fins a més de tres anys per sobre del termini establert. D’altra banda, s’indica que l’Ajuntament ha millorat en la gestió de l’expedient electrònic des dels 2016 al 2021 però malgrat això no sempre consten tots els documents que integren l’expedient en format electrònic. D’altra banda, Bea Esporrín ha indicat que a finals del 2021 encara hi havia un percentatge del 14,5% recursos de reposició pendents de resoldre entre el 2007 i el 2021.

Hi ha 31.460 euros més en perill

El document detalla que hi ha un risc important de prescripció de 31.460 euros que corresponen a 105 expedients, dels quals 67 encara tenen el recurs de reposició pendent de resoldre i que suposen un 1,5% dels recursos de reposició per multes de trànsit.

«Si bé s’ha reduït considerablement el temps de resolució en els recursos més actuals i el problema semblaria quedar acotat als recursos antics per resoldre, s’ha de tenir en compte que el camí dels recursos ha arribat a superar els 4 anys de termini de prescripció», ha explicat Esporrín. «Això és una dilació inacceptable per als ciutadans. Molts es deuen haver sentit menystinguts o desconcertats quan els arriba la resolució del recurs dos o tres anys després per culpa d’una mala gestió del govern», ha afegit.

Bea Esporrín en una imatge d'arxiu.

Bea Esporrín en una imatge d'arxiu. / PSC

Subscriu-te per seguir llegint