«Amb els centres comercials, Internet i els robatoris, el negoci ha baixat»

La joieria Rosa Sala, al carrer Nou de Girona, abaixarà les persianes a finals d'any. Porta molts mesos amb cartells avisant que està en liquidació d'estocs. «No tinc ganes de plegar i jo estic bé, però els anys ho demanen. Hi ha un moment que penses, estaré tota la vida aquí treballant i no faré res més?», exposa Sala per explicar el per què de la decisió ara, als 74 anys.

El seu pare havia obert una joieria al final del carrer Ballesteries un any abans que ella nasqués. Era el 1948. Es deia Cronos. Als anys seixanta van traslladar-se a la Rambla Llibertat i van passar a dir-se Kronos. Els pares, Joan Sala i Modesta Batlle, van anar tirant endavant el negoci fins que l'Ajuntament va voler netejar la cara de la Rambla i va manar retirar els aparadors de les botigues que eren al mig del carrer o tocant les voltes. Van tenir uns mesos per escollir un nou local.

La recerca ja la va fer Rosa Sala, perquè els seus pares van aprofitar per jubilar-se i ella, de fet, ja els ajudava a la Rambla. Era l'any 1986. Va escollir el número 16 del carrer Nou, al cor del barri del Mercadal. I ja no s'ha mogut d'aquí. En aquells moments, el comerç es concentrava en aquest vial i la Rambla. Des de finals del segle XIX hihavia hagut l'AlpargateriaNarciso Feliu. «La meva mare m'hi havia comprat espardenyes», explica.

Els obstacles finals

Per l'establiment del carrer Nou hi han passat multitud de «treballadors de classes mitjana que buscava joies a preu assequible» explica Sala. A poc a poc, el negoci ha anat baixant. «Els centres comercials han fet mal. I Internet. I ara també pels robatoris. Els atracaments al carrer o que entrin a cases fa que hi hagi gent que desisteixi de comprar», relata.

Fa uns anys hi havia onze joieries al carrer Nou i ara en quedaran dues. Una és de la nissaga perquè la seva filla fa anys va obrir un negoci, també de joieria, amb el mateix nom, i també al carrer Nou, però a l'altre extrem. Al número 6. Aquell establiment seguirà en dansa però el de la mare passarà ser història. «Espero que amb el de la filla puguem dir que el negoci familiar ha arribat als cent anys», sospira.

Subscriu-te per seguir llegint