Subhasten els solars de l’antiga Frigorífics del Ter on s’hi poden fer més de 200 pisos

Fa uns dies va sortir a subhasta pública 22.151 metres quadrats de sòl urbanitzable a Salt amb un preu de sortida de 800.000 euros. Concretament, són els terrenys, ara en desús, on fa més d’una dècada hi havia instal·lada l’antiga fàbrica Frigorífics del Ter i s’havia aprovat que s’hi podien aixecar més de 200 pisos. Els terrenys estan ubicats en un extrem del carrer Major gairebé a tocar de l’autopista. De fet, segons ha pogut saber Diari de Girona, no és el primer cop que s’intenten subhastar els terrenys, tot i que havien quedat desertes.

L’empresa propietària dels terrenys és Reyal Urbis SA, que es troba en procés de liquidació. Segons Escrepalia, la companyia que ha fet pública la subhasta, el preu de sortida de 800.000 euros és el 53% de la valoració en el pla de liquidació, valorat en 1,7 milions. A més, dels 22.151 metres quadrats només en són un total de 15.579 els estimats que es poden edificar.

Els terrenys estan dividits en tres parcel·les. La més gran té un total de 12.724 metres quadrats de sòl urbanitzable, mentre que un segon solar en té 6.693. Per altra banda, de la tercera parcel·la no es posa tota la superfície a la venda. En aquest cas, tot i que el total del solar és de 3.958 metres quadrats, només se’n subhasten 2.731. És a dir, un 69,5%.

Per poder participar en la subhasta és necessari realitzar un dipòsit de garantia de 34.157 euros, una quantitat que es tornarà exceptuant a la persona que l’hagi guanyat i se li restaran del preu final de venda. Qualsevol particular, així com empreses o inversors poden participar en la subhasta que estarà oberta fins al pròxim 7 de març.

Uns terrenys polèmics

L’enderroc de les instal·lacions de Frigorífics del Ter va començar durant la primavera de 2016, un cop l’empresa va abandonar definitivament les naus. Tanmateix, els mals de cap són de més lluny, i és que el 2008 es va aprovar en el ple municipal de Salt, amb Iolanda Pineda (PSC) com a alcaldessa, que l’espai passés de ser sòl industrial a sòl residencial. Tot això, va provocar reticències i oposició per part dels veïns.

La reurbanització de l’espai es va aprovar el 2009. Inicialment, es podien aixecar edificis de fins a set plantes, amb un total de 207 pisos (alguns ells de protecció oficial). Tot i que després l’alçada es va limitar a uns baixos més quatre plantes, veïns i entitats del municipi van presentar un plec d’al·legacions contra el projecte d’urbanització de la zona. També estaven en contra de la construcció d’una zona comercial, que veien innecessària. Malgrat tot, el projecte es va acabar aprovant el maig de 2009 només amb el vot a favor de l’equip de govern, llavors liderat pel PSC.

En tot cas, el 2013 es va haver de fer una modificació puntual del projecte a instàncies del Ministeri de Foment. CiU (amb Jaume Torramadé com a alcalde), que el 2009 va votar en contra del projecte, aquest cop va liderar la votació a favor. Els canvis no implicaven la reducció del nombre total de pisos, però sí una reubicació d’aquests. Aquell projecte també contemplava diferents zones verdes a l’espai i alguns equipaments, així com alguns canvis en rotondes i carreres pròxims pel que fa a la mobilitat.

Cap oferta

En aquell moment, tot i ser dates orientatives, es va dir que a principis de 2017 començarien les obres per aixecar els blocs de pisos i que el 2020 estarien acabats. El projecte, però, va quedar en suspens, especialment, perquè l’empresa promotora, Reyal Urbis, està immersa en un procés concursal des de 2013. Després de diferents intents de subhasta ara s’ha fet un nou intent. Tot i així, i després que el procés s’obrís el passat 23 de gener, encara no ha rebut cap oferta.

Subscriu-te per seguir llegint